Els Moros i Cristians ja gaudeixen de la protecció BIC
El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica la incoació del procés, que suposa mentre arriba la resolució definitiva, que s'aplique des de ja el règim de protecció com si estiguera declarat BIC. La publicació inclou una descripció de les festes on parla de qüestions com la dona, els diners, la participació del poble o les dates. T'ho contem tot.
Aquest divendres 19 d'octubre, just abans de la celebració del Mig Any Fester, s'ha publicat en el Diari Oficial la incoació de l'expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural Immaterial les festes de Moros i Cristians d'Alcoi. I què suposa aquesta incoació? Doncs que s'inicia el procés per a la resolució definitiva, però segons expliquen en la web de la Generalitat, aquesta incoació suposa també "l'aplicació immediata al bé afectat del règim de protecció previst per als béns ja declarats". Així, les festes de Moros i Cristians ja gaudeixen de la protecció com si fóra un BIC.
Una protecció que inclou tota mena de mesures d'investigació i documentació, així com l'arreplegada de testimonis, per tal d'assegurar la seua pervivència i la transmissió a futures generacions. També podrà gaudir de determinats privilegis fiscals, i es potenciarà perquè siga un recurs turístic important però tenint en compte "de manera molt especial, els riscos de desvirtuació que es podrien derivar del turisme massiu". El document publicat al DOGV també estipula que la gestió del bé recau per parts iguals en l'Ajuntament d'Alcoi i l'Associació de Sant Jordi.
Ara el procés que s'obri fins a la declaració definitiva inclourà uns terminis d'exposició pública per a modificacions o impugnacions, així com "audiència a les entitats públiques i privades més estretament vinculades a l'activitat proposada per a la declaració". Els terminis diuen que en béns immaterials el procés pot allargar-se durant 2 anys, però el regidor de festes Raül Llopis confia que "si tot va bé, podem anar a les festes del 2019 amb la declaració final".
Les dones, els diners, els dies de festa i més. Desgranem la descripció de les festes
El document publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana inclou una interessant descripció de les festes i els seus valors, que seran a partir d'ara la base de la declaració de les festes com a BIC. Qualsevol canvi que es produïsca i que afecte aquesta detallada descripció ha de rebre l'autorització de la direcció general, i suposa una modificació de la declaració de BIC. Ací hi ha referència a diverses qüestions com la inclusió de la dona, les dates de les festes, el percentatge de festers alcoians o els diners que rep l'Associació de Sant Jordi. Et desgranem l'informe, però pots consultar-ho sencer tant ací com clicant en la imatge a continuació.
El primer punt de l'annex fa referència a les persones relacionades amb la festa, i a més dels diversos càrrecs i el públic, s'especifica als components de les filaes com a "els festers i les festeres". El regidor Raül Llopis diu que "ara mateixa respecte al document presentat no hi ha cap tipus de discriminació, i parla perfectament del que ja s'ha modificat en l'estatut i ordenança, deixa clar que poden participar homes i dones".
El document també especifica el calendari, amb l'1 d'abril com la data de destapada del cartell i la trilogia al voltant del 23 d'abril, i es valora "que es mantinguen els mateixos dies de festes segons la tradició". Tot i això, el regidor Raül Llopis no veu problema en possibles canvis de data sempre que hi haja acord entre les diferents parts i així es trasllade a la Generalitat. Explica que amb l'altre BIC que hi ha a la ciutat, les festes del Nadal, hi ha canvis de data cada any sense més problema. Això sí, Raül Llopis aposta per fer un acord a llarg termini, com s'ha fet en els últims tres anys amb les dates acordades des del 2017. Raül Llopis diu que la declaració de BIC "és una protecció general de totes les festes. Però no constrenya o tanca la possibilitat de canviar coses".
També es parla de diners, i es concreta en 800.000 euros el pressupost anual de l'Associació de Sant Jordi. Vora 200.000 provenen de subvencions i la resta de quotes d'associats i explotació de recursos propis. Un pressupost al qual cal afegir el que cada filà destina a les seues activitats, estimat en una mitjana de 120.000 euros anuals. També es destaca la gran quantitat de patrimoni tangible, no sols pels edificis en què s'ubica cada filà sinó també pels vestits tradicionals, banderes, heràldica, arcabussos o arxius fotogràfics entre altres.
Una dada que ens ha cridat l'atenció és la de participació del poble, estimada en un 15 per cent dels alcoians que paguen quota en alguna filà. "Comptant amb la implicació activa d'altres col·lectius (bandes de música oficials, participants en les boatos, etc.) el número ascendeix fins al 20 per cent". Així que un de cada cinc alcoians està relacionat de manera directa i aporta en la festa alcoiana. L'Associació de Sant Jordi és considerada la "primera entitat alcoiana", amb 11.665 socis.
Per últim, la descripció de les festes inclou informació històrica curiosa, com el fet que no va ser fins al 1804 quan va aparéixer la paraula "filà" per a designar grups "formats probablement per amics" que compartien indumentària. Les autoritats municipals i religioses eren les encarregades de l'organització de la festa, fins a l'any 1741. Però la participació dels ciutadans es va incrementar de manera important, i feren la festa seua, fins que l'any 1839 es redactaren els 6 primers capítols del que hui és l'estatut dels Moros i Cristians d'Alcoi, ara Bé d'Interés Cultural.