Els mosaics: El tresor agrícola de les nostres comarques
Altre dels objectius és que els propis llauradors i agricultors entenguen que tenen un tresor, que valoren que el mosaic enriqueix.
Camps d'oliveres o altres arbres de cultiu es mesclen amb espais de serra amb pins i carrasques. Aquesta joia pot contribuir a millorar la biodiversitat, a previndre incendis o fer que si es produixen, siguen menys virulents.
Aquesta mateixa setmana la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat ha fet una proposta per a que es pague 1.000€ als llauradors (siguen o no professionals) per mantindré treballats els camps. Una de les principal raons que defenen és la conservació i recuperació del mosaic. Però, què és un mosaic quan parlem d’agricultura? Només cal mirar molts dels camps que hi ha a les comarques.
Es tracta de la combinació entre camps llaurats (oliveres, ametlers, etc.) i espais de serra amb pins o carrasques. Açò que tan senzill sembla, és tot un tresor. Anna Climent, Presidenta de la Coordinadora assegura que “fa centenars d’anys que les nostres serres contenen camps de conreu”, en ocasions fins ben amunt de la serra. Açò ho van introduir els musulmans, junt a eixos marges de pedra tan típics de la zona. El que permet el mosaic és generar una disconitnuïtat en el combustible en cas d’incendi forestal. El bancal fa una mena de tasca semblant a un tallafoc, el que ajuda a la contenció de les flames en cas de que es produisca un incendi, i preveu també que es puga produir: “Els incendis seguiran passant, però si conservem els mosaics, prevenim que siguen tan devastadors i que es donen”.
Però no sols això, el mosaic també facilita la vida a la fauna: “Moltes especies d’aus prefereixen tindre una varietat d’'ecosistemes. Poden menjar a un arbre, dormir a un altre o aparellar-se en altre”, explica. Amb açò també es potencia la biodiversitat.
Precisament la proposta està enfocada a que els camps abandonats, deixen d’estar-ho i al menys, es mantinguen treballats.També altre dels objectius és que els propis llauradors i agricultors entenguen que el mosaics que tenen, junt al minifundi, és un tresor, que valoren perquè ens enriqueix. Per a traslladar aquest missatge, volen anar porta per porta, poble per poble i bar per bar. D’aquesta manera volen que poc a poc la idea de la conservació del mosaic vaja calant i que algunes propostes per a la conservació dels territoris i la revitalització dels pobles , puguen defendre’s i esdevindré una petició col·lectiva.
També aproparan la proposta econòmica a les Corts Valencianes, als Ajuntaments i a les Mancomunitats. Tot per la defensa de la vertebració del territori, que seria impossible sense els pobles, i també per la defensa dels agricultors i l’agricultura, la base de l’alimentació.