Els Oscar festers de Xixona

A cinc dies de que començe la trilogia festera, i com a presentació oficial dels càrrecs especials del 2011, la Federació de Festes organitzà, com es tradició, un esdeveniment que combina l'emotivitat dels elegits amb l'orgull de la representació. Com si de la gala dels Oscar es tractara, tres jóvens presentadors, una xica i dos xics, s'han encarregat de dirigir l'espectacle, donant pas entre xarrades d'introducció a un escenari adequat als capitans de bàndol: cofres del tresor, calaveres i un tauró gegant per part dels Pirates cristians, i jaimes, palmeres i altres motius orientals pels Moros Verds.

Després de la presentació de rigor, actuà ADA Kabiles, grup xixonenc de ball dirigit per la presentadora Ainhoa López. Tres xiques, darrere d'una tela blanca, es movien sensualment, mentre una altra feia una mena de malabars.

Tot seguit, es proclamà el pregoner de les Festes 2011. Antonio Jerez Coloma fou l'agraciat al qual li entregaren la Insígnia d'or. Aquest marroc va ser un dels responsables de la refundació de la filà als 60, tot i que, per motius laborals, la seua participació recent no era massa activa. Segons ell, i basant-se en la segona accepció de la definició de "pregó" de la RAE, "a Xixona està tirat" fer que la gent participe a la festa, "només veient la gent que ha vingut a aquest acte", unes cinc-centes persones. "Els que vénen, tornen", perquè "els festers i els mirons són generosos amb els visitants", asegurava. "Un poble amb dues festes de moros i cristians no necessita insistència per a participar", afegia. "Un poble sense festes no és poble, així que Xixona és, al menys, poble i mig!", rematava.

Després del pregó, actuava el grup Carros de foc de la mà d'una jove acròbata que, amb un ar subjecte a una grua i sense cap protecció, va fer vertaderes meravelles a l'aire.

I amb aquest descans, arribà l'hora de la presentació dels capitans de bàndol. La presentació oficial, perquè tots a Xixona sabien qui eren des del tercer dia de festes del 2010. Van rebre l'insignia d'argent de la ciutat. María Candela, capitana cristiana, va ser la primera en parlar, agraint als seus pares, companys festers i amics el suport donat al llarg de la seua vida i amb la preparació de la capitania. El banderer cristià, Francisco Carbonell, "Piki", més sutil, deixà la nota poètica de la nit: "Açò no estava preparat. Només volia saber si estaveu tots i totes! I, si és així, bones Festes!", sentenciava. Kike Soler, banderer moro, aprofità l'ocasió també per agrair l'ànim i l'ajuda dels que l'envolten. Son pare, Enrique Soler, capità, també aparegué al seu discurs.

Capitans presentats, torn de descans. ADA Kabiles apareixia amb un ball de pirates festejant per rematar amb una dansa una miqueta més gòtica, amb fantasmes que perseguien una pirata que terminava convertint-se en una d'ells.

Era el moment de lliurar la batuta al director de l'himne de festes. Enguany el responsable no és músic de banda: Fernano Espí, un dels milors guitarristes espanyols del moment, segons els mitjans de comunicació experts, demanà disculpes per haver rebutjat l'oportunitat un altre any, però afirmà que va ser perquè no es "sentia preparat". Sens dubte, estarà a l'altura.

Continuà la nit amb els discursos de Esther Ferrándiz, presidenta de la Federació de Festes, i de Ferran Verdú, alcalde de Xixona. La primera afirmava, fent referència a la crisi econòmica, que "els xixonenc destaquen per l'orgull i l'enginy en temps de problemes" i, parafrasejant a "Piki", que "els millors moments no ixen al programa de Festes". Verdú, per altra banda, agraí a la Federació, als festers i a les associacions del poble que feren possible la festa, i, també amb motiu de la crisi, recordà que "una crisi també és un període de canvi i d'adaptació a les circumstàncies", i que tot i que "la butxaca de l'Ajuntament està en crisi, la il•lusió i l'esforç per la festa no ho està". Va concluir assegurant que "la festa fa falta per veure els amics, oblidar els problemes i eixir al carrer", i que per aixó "és un producte de primera necessitat". Per finalitzar, actuà de nou Carros de foc, amb un espectacle de dansa, torxes i flames que feien honor al seu nom.

Per finalitzar l'esdeveniment, arribava un dels moments més emotius de la nit: la proclamació dels festers de l'any i l'entrega de la insígnia d'or. Amb la presència del regidor de Festes, Ricardo Mira, Ferran Verdú i els dos festers de l'any anterior, Bernardo Garrigos (cronista de Xixona) i Fernando Alcaraz, es nombraren els de 2011. Al bàndol cristià, elegiren un vertader llaurador, tant a la festa com al treball, Ángel Verdú Miralles, "Cototo". Garrigos, entre llàgrimes i un abraç, entregà la insígnia. "M'han passat moltes coses, però açò no m'havia passat mai!", reia Cototo. Al bàndol moro, l'elegit és un clàssic i veterà fester conegut per tot el poble: Juan Escoda, "Calderilla". De fet, fou qui va crear Festers en Acció, insistí en que Fiesta en Jijona fóra l'himne de les Festes, creà la Mitja Lluna al carrer del Moro Traïdor i fins i tot inventà açò del fester de l'any. Com deien a la seua presentació, "el dia de l'Entrà mana més que l'alcalde i la presidenta". "Me s'han carregat", deia Escoda, "les dones són quines millor guarden el silenci, perquè la meua està ahí i no m'ha dit ni mu!", cridava.

L'acte terminà amb tots els protagonistes a l'escenari amb el pasoble "Fiesta en Jijona" i uns focs artificials de fons. La setmana més intensa de les Festes pot donar-se per iniciada.