Els reforços criden als cristians

"¿Quién vive?", crida el sentinella cristià, canyeto, als dos genets armats amb trabucs i una filà de tropes darrere que s'aproximen a la torre de vigilància. "España", sentència l'andalús. Els sevillans han arribat per ajudar el poble de Xixona després d'assabentar-se de que les tropes àrabs marxaven sobre la ciutat. El menyspreu de l'ajuda acaba amb l'ambaixador tirant un grapat de monedes al vigilant. No primen els diners, sinó la seguretat de la ciutat. Els locals no es fien massa: gent que es dedica a l'assalt i el robatori, però que asseguren lluitar gallardament per honor. El cristià l'inquireix, preguntant-li el seu nom i estatus militar, per tal de continuar parlant saben amb qui ho fa, però el contrabandista insisteix en què la prioritat és la unió, per defensar la vila de Xixona. El canyeto, segur al seu bastió, pren per bojos els estrangers, i els envia els guàrdies. Veient la enemistat, els Contrabandistes volen carregar contra el castell, acte que demostra la seua convicció per la victòria i els seus ideals d'honor i respecte. El capità del castell, doncs, veu uns aliats en potència, i els acull al seu castell.

Però no havia d'acabar l'ajuda. Per l'horitzó, el capità dels arcabussers reials no pot creure el que veu: "¡Centinela! ¡Centinela!", el reclamen. "Són dotze burros mudats damunt de deu animals!", talla sorprés al veure la "marineria estrafalària". Comença un discurs en vers a càrrecs dels "representantes legales del escuadrón de Marineros" -que és llei conéixer- ple d'acudits locals sobre l'actualitat que envoltà el poble al llarg de l'any amb els cassos i els personatges més sonats. Camps, la brossa de Xixona i el desdoblament de la CV-800 van ser els de capçalera, però no quedà ací: el 15-M i els indignats -amb els quals, diuen, haver estat dos dies a Madrid-. Portaren la seua particular proposta per a la ruta turística de Xixona, "per a que els funcionaris no se la calfen / i els polítics, com sempre, no la caguen", amb traductor en viu, tot i que no massa format, com les rialles del públic corroboraven. L'olor a riu, l'importació de brossa, els carrers sense terminar fins a les pròximes eleccions i el "money to the saca", les cases en ruïnes del carrer El Vall... Carregaren després amb els polítics engominats, amb l'excepció de Ferran, que diuen que no en pot ser perquè no pot posar-se la gomina. També criticaren La Crònica de Xixona i "els intrèpids periodistes" que fotografiaven els desperfectes dels carrers que encara segueixen, a més de les promeses electorals: el carril bici, "cinquanta metres de carril / amb una farola enmig / que com vages per la nit / t'astampes i t'obris hasta el melic!", afirmava un dels ambaixadors, Mario Ballester. "Año de elecciones, promesas a raudales, afegia el sentinela. Arribà el torn de la SGAE, de la qual "Barbanegra estaria orgullós", i el nou aeroport de Castelló, "emprat per fer macrobotellons", tot i que asseguraven que la capitana cristiana volia fer allà el sopar de capitans, i tot. Les goteres del casc antic, l'antena i la radiació, amb els rucs cridant, embromats.

Una vegada repassada l'actualitat, arriba l'hora de parlar seriosament: els Pirates hi són per aliar-se amb els cristians, i si no ho volen, lluitaran entre ells, després d'anar a propòsit, a Xixona, des de Múrcia, per salvar el poble. Van rebre, inclús, una emboscada per part dels Moros Verds, encapçalats per Peldanyo, als que van véncer. Pel camí, assaltaren un vaixell, diuen, ple de juguets dels xinos per contentar els xiquets de la ciutat i ser ben rebuts. Oferiren, a més, "algunos misiles / muchos palos de remar / algunas redes de pescar /muletas cibernéticas que nuestro rey gusta de enseñar / y a Manolito cabrejat perquè enguany la pata li ha muntat" per lluitar a l'invasor." "Carai", digué el vigilant del castell. "si eixos", en referència als ambaixadors mudats damunt del burro, "son vuestros guerreros / ¡vuestros misiles ya los veo: / serán cohetes falleros!". Les negociacions pareixien tèrboles, i el sentinella rebutjà l'ajuda i els amenaçà amb destralades. "Me estáis haciendo pensar / que en vez de marineros / sois pescateros rescatados de la mar", els digué. "Si hay algo que conquistar", allà van els Mariners, l'insistia l'ambaixador. Tot dubte dissipat, després de la insistència, encara tremolós per la possible traïció però saben que els moros s'aproximen, el sentinella acceptà l'oferiment.

Els musulmans cada vegada són més a prop de Xixona, i lluitaran aquesta vesprada, a La Plaça, pel castell.