Els sentiments tornaren a vibrar el dia de l'entrada

Tot i que hi va haver algun imprevist, el concert que vam viure el passat divendres a El Clariano fou inoblidable i, sobretot, històric. Va ser un esdeveniment ple de simbolisme, d'emoció, de música i de festa, aquesta última l'hem trobat a faltar aquests dos anys de pandèmia. Així i tot, el primer que hem de desitjar és que no es repetisca, perquè això significarà que aquest malson ha acabat.

A la prova de so ja se sentiren alguns nervis. Tan sols entrar a un estadi com El Clariano imposa, i si és per omplir-lo de música, l'emoció es multiplica per 10. Va ser una llàstima que el concert s'endarrerira mitja hora per una errada a la comunicació de la ubicació del públic. Els músics ens vam alçar en forma de protesta, però vam tardar poc a tornar als nostres seients per començar un concert que, deixant a banda tota polèmica, va ser molt emotiu.

Als assajos es començà a veure el bon ambient que hi va haver entre els músics de les tres bandes que participàrem. Tots vam arrimar el colze per fer que la banda sonara de la millor manera possible. I així va ser, amb pocs assajos vam aconseguir que el conjunt sonara a la perfecció tot i ser més músics dels habituals. Era una ocasió històrica, les tres bandes que tenen conveni amb la Societat de Festers s'unien per primera volta per tocar junts a un mateix escenari. Però no era tan sols un escenari, era un emblema de la ciutat d'Ontinyent, era El Clariano.

Com no podia ser d'altra manera, la peça que obriria el concert havia de ser un pasdoble, "Recuerdo al pasado". En canvi, les ganes de tocar "Veles e Vents", una marxa cristiana de Saül Gómez, compositor i director que vaig tindre la fortuna de tindre com a mestre, eren insuperables. Les seues marxes mai defrauden. Tot i que de vegades són una mica complicades de tocar, el resultat final és espectacular. Per això, aquesta peça va ser la que més vaig gaudir, ja que se'm posaren els pèls de punta als moments de més emoció musical.

"Moros i Cristians", "La Tata", "Glòria", "Bon Capità", "Vint-i-dos d'abril", "Abenserraig" i "Ilicitana". Pasdobles, marxes mores i marxes cristianes que feien oblidar els dos anys que hem estat sense entrades, sense alardos i sense dianes. La il·lusió per tornar a desfilar i veure als nostres veïns pels carrers d'Ontinyent no ha desaparegut.

Finalment, i com no podia ser d'altra manera, "Chimo" tancà el concert. El nostre cos demanava alçar-se al sentir les primeres notes de les tubes, però el protocol COVID ens ho impedia. Tot i això, músics i públic gaudírem d'una magnífica vesprada el dia que hauríem d'haver estat omplint els carrers d'Ontinyent de música i festa.