En resposta a l'article: "L’Alcoi catalanista i la Cocentaina d’un paràgraf"

Francesc Almela i Vives no va ser cap "blaver". De fet, va ser u dels fundadors de la Taula de les Lletres Valencianes, als anys 30, i u dels signantaris de les Normes de Castelló. És cert que no va compartir les tesis de Fuster, però com tants altres valencianistes...

Las Provincias no va ser, durant el franquisme, un periòdic del règim. Després de ser dirigit pel seu fundador, Teodor Llorente i Olivares, el gran poeta de la Renaixença, i pel seu fill Teodor Llorente i Falcó, ho va ser, del 1949 al 1958, pel reconegut  periodiste i escriptor Martí Dominguez i Barberà, que fou apartat del càrrec per les reclamacions que va fer a l'Estat arran de la riuada de l'any 1957. (Martí Dominguez i Barberà fou pare del també escriptor i periodiste Martí Dominguez Romero, guanyadors de molts premis litetaris, com ara el Josep Pla o l'Andròmina) És descatable també que Vicent Andres Estellés va ocupar el càrrec de redactor en cap de Las Provincias des del 1958 fins al 1978.  Molt important va ser també el paper que ja jugar Las Provincias en les campanyes "El Saler per al poble" i "El llit del riu és nostre i el volem verd", que van conseguir aturar l'urbanització del Saler, així com la creació d'una autopista en l'antic llit del Túria.

Així, podem concloure que,  durant el franquisme, Las Provincias no va ser un diari del règim sinó, ans al contrari, de l'oposició. No seria fins les acaballes dels anys 70 quan Maria Consuelo Reyna, la directora d'aleshores, va fer un gir de 180 graus cap al blaverisme i el secessionisme lingüísric, de la mà de Xavier Casp i Miquel Adlert Noguerol, expulsant del periòdic a Vicent Andrés Estellés (qui, per cert, l'exalça com a patriota -a Maria Consuelo Reyna- en un repàs històric que fa al seu llibre de poemes "Mural del País Valencià"; això, a pesar de que el llibre es va publicar als anys 90) Aquells van ser els ominosos temps de l'anomenada "Batalla de València", que, encara que una miqueta esmorteïda, la fan reviscolar de tant en tant, com està succeint a les hores d'ara, de la interessada mà del govern PP-Vox.

Pel que fa a que Fuster es referira a Alcoi com la "petita Barcelona", eixe sobrenom és, diuen, molt anterior, de l'època del moviment obrer i la Revolta del Petroli.