Entre el tot i el res

Vivim uns temps de merda pel que fa a moltes coses, però en especial a la consideració que tenim dels serveis públics*. És com si les persones que treballen en ells estigueren apestades i com si les escoles, els hospitals o els jutjats tingueren la culpa de la crisi de l'univers-sideral (fixeu-vos, en aquest sentit, com les diferències argumentatives entre els tertulians de canals com Antena 3, La Sexta, Cuatro, Tele 5, TVE, o Inter-LOBOTOMIA són ínfimes).

De vegades, també, sembla que els serveis públics estiguen on estan com per art de màgia i no els donem la importància que realment tenen. En altres ocasions ja he escrit sobre el tema, per això i de manera específica m'agradaria fer d'aquest espai de hui un senzill homenatge, una senzilla carta d'agraïment a tot el personal sanitari dels centres de treball que esmentat adés a l'inici.

La tendència de les persones, no sé si natural o cultural, és de queixar-nos constantment de tot i per tot. Comparativament, ens queixem moltes més voltes que agraïm. I potser per això i amb això contribuïm a crear perspectives equivocades de les coses. L'atzar havia volgut que la meua relació amb els serveis d'urgència i sanitaris d'Alcoi fora inexistent. Però el dia acaba sent nit i açò, en la setmana i mitja que tanquem hui, ha canviat radicalement.

Vull agrair-los públicament (en el meu nom i en el de molta altra gent, familiars i amics) el seu treball DIARI (!!!) a les persones que es dediquen a salvar vides i restaurar la salut, per la seua professionalitat, la seua dedicació i atenció humanes. Perquè quan passem en poc de temps de la possibilitat de perdre-ho tot a conservar-ho, els detalls deixen d'importar**.

Gràcies de tot cor (a totes i tots i en especial als equips del SAMU, la UCI i planta de Cardiologia de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi i Secció d'Hemodinàmica de l'Hospital General Universitari d'Alacant).

Germán Llorca
Mirades d'ARA

* Aquest Zeitgeist tan desagradable és conseqüència directa d'haver estat i estar en mans d'una BANDA d'IMPRESENTABLES, MEDIOCRES FETS de PURA MERDA. Ja està bé de ser tan políticament correctes quan la política és bàsicament incorrecció amb la gent.
** La prima de riesgo està en màxims històrics. No sé, potser que a la vista d'això i por exigensias dels LLADRES dels MERCATS i dels LLADRES de BRUSSEL·LES (IMPRESENTABLES TAMBÉ de MERDA), algun CULO-PENSANTE-TITELLA dels que ens governa crega que per això ja és hora de crusar la línea roja de la educasión i la sanidat. Drama és i serà quan s'acaben de desmantellar els puntals del benestar.