Érem pocs i tanquen El Túnel

Érem pocs ja, però ara en serem menys. No sé de qui és la culpa, però el cert és que perdem un referent gastronòmic i turístic únic.

En els últims dies he vist gent fent-se fotos a les portes de la confiteria més famosa de la comarca. Gent que no entén com es pot perdre aquest patrimoni. Evidentment, cadascú fa el que vol amb la seua vida i els seus negocis. Els obri, els manté, els traspassa o els tanca. Això està clar. Però em resulta difícil de digerir com no hem estat capaços de no conservar un referent gastronòmic i turístic. 

I podem estar vint anys fent l'original i productiva Setmana Modernista, també invertint en publicitat en les estacions de l'AVE perquè la gent conega la Cavalcada de Reis. Costa molt atraure turisme, costa molt que es reconega un negoci llegendari i que arribe a ser un pol d'atracció. El que vull dir és que no podem deixar córrer coses que ja tenim consolidades i són un referent. Això pel que fa al Turisme.

Pel que fa a la gastronomia, és una pèrdua irreparable, per allò de les receptes genuïnes, dels productes que es desfan a la boca, dels roscons de Reis i els 'llacets de mel'. Res no serà el mateix des de ja.

Diuen que els 'amos' demanen un dineral per traspassar-ho, que empresaris d'Alcoi s'han interessat per fer-se amb ell però que no s'han fet avant. El cert és que si El Túnel tanca, serà difícil reobrir-ho... per allò de les normatives autonòmiques (eixida d'urgència i tot això). 

Estem a temps? És el negoci redó, potser el més rendible i que més possibilitats de futur tenia a Alcoi. 

Sembla que ja tenim un argument més per a contar als nostres amics forasters quan ens pregunten per com està la ciutat de vida: "Alcoi tenia Banc d'Espanya, Monte de Piedad, equip en Primera Divisió, un exércit i una mega-indústria potent. Ah! I tenia El Túnel".

Per sort, la Cambra de Comerç i el tren aguanten... de moment

Natxo Lara. Periodista