Rafa Segura va presentar per primera vegada el poemari a Eslovènia el 8 d’abril, i té previst fer-ho el 19 de maig a les 20 hores al Kaf Café de València.
El poemari, escrit entre pausa i pausa del Tirisiti, ens ofereix una bona cabassada de crítica social amanida amb molt d’humor i un llenguatge innovador.
Rafa Segura, a més d’alcoià, és moltes coses més. És actor, dramaturg, professor de teatre, director escènic, poeta, filòleg i “escriptor en general”. Aquesta (llarga) llista d’habilitats tan sols és comparable a la (també llarguíssima) llista de companyies teatrals que han tingut la sort de comptar amb ell: les alcoianes Teatre Circ i La Dependent, així com Canallaco Teatre (ja desapareguda, però cabdal en la seua formació), A tiro hecho, Xana Teatre o Teatre de Caixó.
No obstant això, el motiu d’aquesta notícia no està relacionat amb el teatre, sinó amb altre dels seus múltiples vessants artístics: la poesia. I és que el dia 13 de maig a les 12 hores, Rafa Segura presenta el poemari “El emocionalismo es ingrato” a Detroit Llibres, el qual ha escrit entre pausa i pausa mentre representava el Tirisiti a Alcoi. Clar que, aquest, no és el seu primer llibre, sinó el quint, que ja és dir.
Després de publicar “25 postals des d’Alcoi”, un recull de relats, es va iniciar al món de la poesia amb tres poemaris consecutius: “Chihuahuas, haikus i otras brevedades célebres”, “Palabras desde el mundo” i “Mi poesía iba a ser secreta”. La gran habilitat del poeta alcoià per mesclar l’humor i el llenguatge elevat l’han fet mereixedor de diversos guardons com el Premi de micropoesia Joan Valls i el Certamen de poesia juvenil Miguel Hernández (que, per cert, ja ha guanyat tres vegades).
En una entrevista en exclusiva per a ARAMULTIMÈDIA, Rafa Segura ens ha desentranyat el significat del títol del llibre. En paraules de l’autor, “l’emocionalisme pot significar dues coses: per un costat, ser hipersensible; i, a escala filosòfica, ser nihilista”. Tot seguit, afegeix que “quasi tots tenim eixe dimoni”, referint-se a aquest sentiment, una mica pessimista, de què no podem fer res per canviar les coses. “Jo intente fugir d’aquest sentiment amb molt d’humor”, ens explica, ja que el llibre està ple de rialles, a més d’una crítica contundent contra el ferotge sistema capitalista que ens devora cada dia.
Preguntat sobre el significat de la poesia en la societat actual, Rafa ens diu que “la poesia és dir les coses de manera extraordinària”, una frase que explica per què no escriu en un llenguatge quotidià i per què sempre està meditant de quina manera pot posar en dubte el nostre llenguatge. La seua formació en art dramàtic té molt a dir en aquest sentit, ja que les seues no són presentacions de llibres a l’ús, donat que “molts poemes són molt teatrals, quasi monòlegs” i moltes vegades es converteixen en vertaders recitals dramatúrgics que busquen un públic actiu.
Per a acabar-ho d’adobar, la poètica de la poesia (valga la redundància) també arriba, fins i tot, a la manera de disposar les paraules sobre el mateix full. Amb aquesta distribució, Rafa pretén crear “un poemari visual” i, en definitiva, aconseguir que la poesia ressone a les nostres oïdes, als nostres ulls i, el més important de tot, a la nostra ment, on les paraules prenen forma i, si ens deixem dur, es converteixen en pensaments i reflexions que poden fer que vegem la vida de forma molt diferent.