Ester Revert: “La pedra ha de conservar també la marca del pas del temps”

L'edifici era popularment conegut com "Casa de l'Escaló" i és una de les joies arquitectòniques de la població. Obra de l'arquitecte alcoià Vicente Pascual Pastor, s'estima que va ser acabada l'any 1908. A la dècada dels anys 1980, va passar a formar part del catàleg d'edificis d'interés artístic-històric d'Alcoi i aleshores es remodela interiorment per a albergar el conservatori de música i dansa. Fa escasses setmantes ha sigut inclòs dins la "Ruta Modernista", que és un dels reclams turístics de la ciutat. Després de més d'un segle d'existència necessitava una "llavada de cara". Açò ha sigut possible a través dels fons del "Plan E".

Ha sigut també una arquitecte alcoiana qui s'ha encarregat, després de tres mesos de treball, de tornar-li l'antic esplendor. Ester Revert Solbes (Alcoi, 1976) és qui ha dirigit el projecte de restauració del Conservatori de Música i Dansa d'Alcoi. Després d'obtindre la titulació a la Universitat Politècnica de València, va fer una estada a Itàlia per a completar la seua formació, entrant en contacte amb especialistes en restauració italians. També viatjà a Marroc per a participar en un taller de rehabilitació. Recentment, ha dirigit els treballs de rehabilitació de l'Ajuntament de Benimantell i les cobertes de les naus laterals de l'Església de Sant Vicent Màrtir, també a aquesta la localitat alacantina.

ARAMULTIMÈDIA - Què s'ha fet al Conservatori?
ESTER REVERT - Moltes coses. El projecte contemplava la rehabilitació i neteja de la façana principal i laterals i dels seus elements principals, així com la reparació d'alguns problemes d'humitat que hi havia a l'interior de l'edifici. En aquest sentit, es pot dir que la intervenció ha sigut també des d'un punt de vista del manteniment de la infraestructura.

AM - Què vols dir?
ER - Que s'han solucionat alguns problemes funcionals que generaven humitats en dos dels nivells de l'edifici. Probablement no s'havia fet una intervenció tan completa de manteniment des que es va adequar per a albergar el conservatori.

AM - Com s'executa una obra d'aquesta envergadura?
ER - La primera cosa que s'ha de fer és una anàlisi de les característiques constructives i de materials de l'edifici, així com la delimitació dels tractaments i tècniques que s'han d'usar en la rehabilitació. Açò implica fer un estudi detallat de les zones a tractar, una catalogació de les patologies que es puguen identificar i la confecció d'unes fitxes quasi pedra a pedra, per poder després abordar cada decisió de forma específica. Posteriorment, a mesura que avancen els treballs, s'ha de supervisar que eixes decisions preses són les correctes.

AM - I què ens podries dir de les característiques constructives del conservatori?
ER - L'edifici està construït usant més d'un 90% de pedra quarsosa, que és una pedra propensa a degradar-se amb el pas del temps i que, per cert, prové d'una cantera alcoiana. El percentatge restant, que principalment ocupa el que és el sòcol de l'edifici, és pedra calcària, molt més resistent i duradora. Com que són els materials principals, són els que reben l'atenció més important dins el projecte.

AM - En quin sentit?
ER - En el sentit que comentava de triar una tècnica adequada per a tractar-les. En principi, semblava adequat i suficient un procediment amb aigua polvoritzada a pressió. Però en la fase de proves de neteja, perquè s'ha de testar tot primer a petita escala per si és efectiu o, per contra, agressiu, ens vam adonar que havíem de triar una altra opció.

AM - Per què? Perquè no era efectiu?
ER - Perquè no era efectiu per a tot l'edifici. Hi ha una part de la pedra vista que presenta un acabat que es diu ‘encoixinat rústic', molt rugós. I algunes zones, sobretot en la façana principal, que és la que suporta més la contaminació pel pas dels cotxes, estaven especialment brutes. Per això, l'aigua a pressió no netejava bé, erosionava el detall llaurat de la pedra i fins i tot incrustava més la brutícia. Per tot això es va optar per canviar de tècnica a una de microprojecció de partícules de silicat amb aire a pressió, adaptada de forma específica a cada part de la construcció.

AM - Significa que no es va aplicar igual a tota la superfície?
ER - Efectivament. Com t'he dit, hi havia zones molt brutes i altres molt netes. El lateral de la part posterior de l'edifici, al haver estat més guarit, estava pràcticament net. El principal no. Això també va suposar una dificultat afegida, perquè hem hagut de buscar un ‘equilibri'.

AM - A què et refereixes exactament.
ER - Jo crec que a l'hora d'abordar una rehabilitació d'aquestes característiques, no ens hem d'obsessionar en què la pedra quede blanquíssima o que semble que l'edifici està acabat de construir. Crec que rehabilitar significa també que la pedra conserve una part de la marca del pas del temps, una ‘pàtina d'envelliment', que es diu en arquitectura. Perquè totes les fases de la vida d'una obra d'art formen part de la seua història i això s'ha de poder percebre. I per aquest motiu, trobar el punt mig entre el respecte al pas del temps i tornar-li l'esplendor a l'edificació és complicat.

AM - I ho has aconseguit?
ER - (riu) Anem a veure, no s'ha de perdre de vista que, en general, les obres de rehabilitació són també per a evitar que progresse la degradació de l'edifici, més que recuperar el seu estat originari. En el cas del conservatori crec que sí que ho hem aconseguit i no caldrà una nova intervenció en molt de temps. Pensa que gràcies, precisament, a la noblesa dels seus materials, no havia fet falta una rehabilitació integral en els últims cent anys.

AM - Què més s'ha fet a banda del treball en la pedra?
ER - S'han reparat els desperfectes de la coberta i dels laterals que provocaven les humitats interiors, com deia al principi, i també els detalls de ferro de l'exterior, com són les balconades i els guardapols de les finestres. Aquesta intervenció, es pot dir, que ha sigut tècnicament més senzilla, ja que el ferro té ‘un tracte' més fàcil. També s'ha refet parcialment i reparat l'estructura de la lluminària interior. Finalment, tot l'edifici ha rebut una aplicació d'un producte transparent i hidròfug, per a evitar que l'aigua entre als porus de la pedra. La part que, podem dir, queda més a mà, s'ha tractat amb una cobertura especial antipintades que, en cas de produir-se, permet llevar-les sense danyar la base.

AM - Quin balanç final faries de tot?
ER - El balanç el faig des d'u