Falta Isabel II i el “nacionalismo español” perd definitivament el nord

Isabel II passes away i a l'altra Isabel, la Díaz Ayuso (IDA), que no descartem que pense que la Isabel II que s'ha mort és la que li dona nom al canal fluvial, li ha faltat l'aire per a sumar-se a l'enèssima ocurrència populista del seu govern: decretar 3 dies de dol oficial en tota la Comunitat de Madrid. Que sí, que 70 anys de regència són molts, però fer-li un homenatge d'eixe calibre a una Cap d'Estat que representa tantes coses que van en contra de la ideologia del PP és una decisió, com a mínim, regulinchis. Baste que recordem que el PP és un partit que basa tot el seu discurs públic en penjar estanqueres per on se vol (i la ETA, clar).

I direu, per què? Com és possible? Jo tinc tres raons. La primera, és la de la indigència intel·lectual, moral i humana del personatge (i d’alguns dels líders més visibles que l'acompanyen). La segona, la indigència perceptual de qui, marejat per les ocurrències populistes d’eixos mateixos dirigents de dreta, no sap connectar a Isabel II i el que representava d'anti-Españññña. Perquè és una incoherència d'eixes grosses bones de pes fer-li un homenatge a la difunta Cap d'Estat de Gibraltar (¡Español, COÑO!), a la Cap d'Estat que va decretar el 12 d'Octubre com a "Dia de la Victòria" de la Guerra de les Malvines per a fotre-se'n del "Día de la Hispanidad", o a la Cap de l'Estat que protagonitza amb Portugal, "la provincia rebelde", una de les aliances geopolítiques estratègiques més llargues i estables de la Història.

I la tercera raó i pense que la més important, és perquè els referents preclars i purs del “nacionalismo Español”, en realitat, els tenen una envegeta de morir-se als anglesos. No, no és admiració. Al “español del sentido común” li costa entendre què és "admirar" honestament a algú per coses que ell no és. És envegeta i de la més roïn. I és una qüestió tan freudiana i elemental com l’enveja de… bé, heu vist ja en el cine prou “americanaes” per a saber què és l’enveja freudiana: els anglesos l'han tinguda més gran i més llarga des de la desfeta de l’Armada Invencible.

És per això que per a la dreta no és cap incoherència. És més, l'homenatge d'IDA és pura dreta "española": és comportar-se respecte a Great Britain com el fill "segundón" que sempre espera l'aprovació del pare: do you love me now, daddy? També és que Isabel II ja era reina quan encara era Prime Minister Winston Churchill (sí, aquell primer ministre que des dels acords de Ialta es va desentendre de la democràcia en l'Estat Espanyol i va apostar per no allargar la guerra contra el fatxa de Franco).

O potser que siga que la City ha sigut des del segle XIX el refugi dels espanyols de bandereta en la monyica. M'explique: què hi ha "más español" que fer menció dels collons del cavall d'Espartero? I Espartero era aquell general que pel que sembla anava sepre a cavall i que tenia amagats a la borsa de Londres tots els diners del que furtava de l'erari públic espanyol (per cert, Franco considerava el segle XIX un segle corrupte -perquè era el de la desfeta definitiva del Imperio, no perquè es lamentara del depriment procés de construcció del procés democràtic espanyol-. Pere tot, enteneu ara perquè no vos han explicat mai a les classes d'Història del col·legi el segle XIX?).

I al final, m'importa una bleda el que faça IDA. És un tema que hauria de preocupar als nacionalistes espanyols. Com a republicà convençut, pense que les monarquies, siguen del país que siguen, són una institució medieval i fora de lloc actualment. Haguera preferit escriure este text fent una crítica del que en realitat representen. Però això serà en un altre moment.

* Per cert, que algú li diga a eixe senyor que escriu articles d'opinió usant el valencià només en el titular que li regale el de “ir como cagallón por acequia” (en la oposición).