Ferran Verdú: “Les Festes són un bé de primera necessitat”

Amb més de trenta graus, però a l'ombra, i refrescat per l'ambient dels jocs d'aigua per als més xicotets, Ferran Verdú, alcalde de Xixona, esmorza un entrepà de llomello fresc amb tomaca, una cola light i uns rotllets d'ou artesanals a la porta del Pepet. A uns dies de l'Entrà, aprofita aquest descans, però, per parlar d'alguns dels temes més rellevants relacionats amb la Festa i la seua viabilitat econòmica. Festa a la qual ell és partícip com a Pirata-Mariner.

J.L.E. És el cinqué any que veu la Festa com alcalde. Quins records guarda d'aquesta etapa?
F.V. La veritat és que, com ja era regidor abans, sempre he viscut eixa vessant institucional, encara que era amb altres responsabilitat. Des que sóc alcalde, ha augmentat eixe grau de responsabilitat, i això m'ha fet perdre un poquet la banda personal, viure la Festa amb els amics, i ha restat temps. Ara he de cuidar-me més per assistir a molts actes institucionals en condicions. També és cert que procure buscar unes horetes per ser Ferran i no l'alcalde, per gaudir de la Festa com qualsevol xixonenc.

J.L.E. Preferia viure-les com abans?
F.V. Ho preferia i ho preferisc! Per a mi la Festa és més personal que institucional, però també forma part del càrrec donar cert impacte a alguns actes als quals és important que l'alcalde estiga, perquè molta gent es sent representada d'eixa forma i també ho assumisc amb molt de gust.

J.L.E. Tenint en compte l'estat econòmic del país, i havent vist que enguany no s'han reduït ni els festers ni els pressupostos, què creu que passarà l'any que ve? Haurà milloria?
F.V. Seria complicat parlar sobre milloria. La Festa requereix actualitzar-se i adaptar-se als moments. Hi ha moltes qüestions tradicionals, sí, però hem de tindre en compte la situació actual. Ara és un moment complicat, i la previsió per a l'any que ve de les arques municipals no serà millor. Ho vaig dir al meu discurs al Concert de Festes: ni se li pot demanar més a les butxaques ni al temps que molts voluntaris dediquen de forma desinteressada per fer la Festa. Però això no fa que la Festa siga pitjor. De fet, gràcies a ella, podem no oblidar els problemes, però sí superar-los i afrontar la feina, ja que tot seguit, després d'acabar les festes, comença la temporada. Les Festes són de primera necessitat, tot i que hi ha actes dels que es pot prescindir.

J.L.E. Com per exemple?
F.V. En boca de tots està que tots els soparets que es fan des de la Senyal fins la trilogia són molts. No és una qüestió només econòmica, sinó també d'agendes personals, de saber que tens tots els dissabtes hipotecats, i això es fa un poquet dur. De fet, jo no isc a tots els soparets, tot i que pague la quota sencera per si m'arrepentisc.

J.L.E. Què creu que és necessari per a que les Festes de Xixona es declaren com a patrimoni d'interés nacional?
F.V. En una població com la nostra, on moltes de les coses que es fan es gràcies a feina i temps de molts voluntaris, cal tornar a veure-les des del punt de vista economicista: tenim el producte, unes Festes especialment singulars dins de la generalitat dels Moros i Cristians. Però no és prou amb tindre el producte: també és necessari tindre una sèrie de gent que tire endavant. L'Ajuntament té les limitacions que té. Per l'altre costat, l'objectiu no és només d'orgull local, sinó que és econòmic, turístic, per tal d'atraure gent al poble, perquè això beneficia a tots. Tenim el torró i el sector industrial, en general, però hi ha que buscar altres alternatives. Al sector turístic és clar: no tenim platja, ni hotels. Hi ha que buscar la forma de que el visitant que no pernocta ací tinga una altra oferta completa. No plantege hui per hui potenciar el sector hoteler, que és cert que falta, però hem de cobrir el tema hosteler, que permeta que els visitants puguen dinar amb qualitat i varietat. Quan això estiga complit, podrem plantejar altres opcions.

J.L.E. Seria viable una Fira d'estiu, equivalent a la de Nadal però amb gelats, moros i cristians?
F.V. Sí, això s'ha plantejat des de l'Associació de Comerciants, donat que la Fira de Nadal ha sigut un èxit: fer-ne una gastronòmica, per exemple. Tindre motius per que vinga la gent. El principal és consolidar el que tenim, perquè els recursos són limitats, i no podem deixar de finançar una Fira que funciona molt bé per fer-ne altra. Tenim material i productes, però no tenim més diners, ni més recursos humans!

J.L.E. Què té Xixona que no tinga un altra localitat?
F.V. La gent pot pensar que sí, que Moros i Cristians hi ha a tots els pobles. Amb la població que té Xixona, podríem dir que són unes festes molt populars: amb el kabileo s'obrin les filaes a visitants i turistes que puguen estar presos de la voràgine festera, i això ens dóna una gran particularitat. I, per suposat, el moro traïdor, de singularitat extrema, i que per a mi és dels més importants. L'Entrà té la seua solemnitat, però al moro traïdor, amb la llum natural, els trages llueixen més que mai. El xixonenc, en general, és receptiu i molt obert per acollir els visitants que vénen a la Festa, i això és el més important.

J.L.E. Com creu que reaccionarien els xixonencs si retallaren els pressupostos de l'Ajuntament per a la Festa?
F.V. Jo sóc el primer que no voldria, però amb les quotes festeres no es sufraga tot. Gran part dels diners vénen de l'Ajuntament, tot i que la gent pensa que amb la quota hi ha prou, però això es destina a la filà i a la música, i ja. Per a certs actes generals és la Federació, amb part dels diners de l'Ajuntament, qui els organitza. Són moltes despeses: hores extra de la policia, esdeveniments... Es pot retallar? Sí, igual que molts dels festers han retallat eixint a menys soparets. Si continua fent-se festa, tot i que siga un poc menys, la gent ho entendrà. Els agradarà? Jo sóc el primer a qui no l'agradaria, però no perquè vulguem o deixem de voler: és que, si no hi ha diners, no hi ha diners. No podem retallar en seguretat o en serveis socials, però sí en coses menys prioritàries. La Festa, com a producte de primera necessitat ha de continuar dalt de les prioritats. Si és necessari, tornarem a menjar creïlles i faves bullides, com deia Antonio Jerez, el pregoner d'enguany; una altra cosa és que vulguem sopar amb salmó. Però, la Festa, sempre ha d'estar.