Festes i esport. Per què tant ressò?
Les Festes són un dels trets d'identitat més genuïns de qualsevol municipi. I a les nostres comarques sabem molt d'això. Començant per Alcoi, són uns dels Moros i Cristians (sinó els que més) que més turistes atrau. Mitjans de comunicació de tot el territori espanyol i també forasters s'apropen a la capital de L'Alcoià per veure com es transforma 4 dies
Altra de les tradicions més multitudinàries, en aquesta ocasió a El Comtat, és la Fira de Tots Sants. Poques poblacions realitzen una metamorfosi com Cocentaina, on es passa d'uns 11.000 habitants fins a 500.000 persones vingudes des de distints punts.
Si tornem a canviar de comarca, baixem la Carrasqueta i arribem a Xixona, és ací on podem trobar Moros i Cristians d'estiu i d'hivern. A Agost se celebren les festes d'estiu i, clar, aquells que estan fent tots els gelats no poden gaudir-les. Per aquest motiu, el bressol del 'terró' també celebra altres Moros i Cristians durant octubre. Són les conegudes 'Festes dels Geladors'.
Però per què les festes són tan seguides? L'Alcoià i El Comtat, eixes comarques que estan entre el port d'Albaida i els Túnels de la Font Roja, tenen una idiosincràsia pròpia. Jo mateixa he escoltat dir 'A mi de falles i fogueres no em parles. Jo Moros i Cristians'. Totes aquestes dades, històries i 'chovinismes' pareix que atrau a l'oient, lector o usuari d'un determinat mitjà de comunicació. La Festa no és de vida o mort, encara que els índexs d'audiència o analítica web deixen ben clar que escriure sobre festes de qualsevol municipi és un èxit assegurat.
Cosa similar succeeix amb l'esport. Els resums i cròniques de l'Alcoyano, els grandiosos resultats de la gimnàstica en campionats nacionals, el patinatge, l'Alcòdiam... tothom vol saber que fan els nostres equips i esportistes.
Tornem a la Festa. Molts són els que diuen que la Festa són 365 dies a l'any. Mitjans de comunicació autonòmics o estatals, només s'apropen a Alcoi per contar un únic dia: el de les Entrades. Eixe on Alcoi obri les portes i tothom mostra la seua hospitalitat per tal de posar la ciutat dels pots en el mapa, normalment, el 22 d'abril.
I els altres 364 dies que? No hi ha presentació d'heràldiques, ni del Sant Jordiet, ni processons, ni Mig Any? És ací on es demostra la importància del periodisme local i comarcal. Eixe que parla amb els festers, et porta la Glòria i els gloriers a casa, i té un tracte molt proper amb els primers trons.
Mitjans de comunicació com ARAMULTIMÈDIA, referent a les comarques centrals, tracten d'aconseguir-ho dia a dia. Llarga vida a aquest renovat mitjà. Tenim molt a contar!