Fira Modernista 2018

Primer que res diré que no hi ha cap dubte d’una cosa: quan els alcoians i alcoianes es proposen una cosa la saben fer gran. No trobareu ni un gram de crítica a la Fira Modernista en este article (bé, un sí: em sembla més encertat dir-li “Setmana Modernista”, però entenc que és qüestió de gustos); tot i que...

... tot i que m’agradaria dir un parell o tres de coses que no deixen de vindre’m al cap. La primera, ja està al primer paràgraf d’este article. Està clar que quan este poble es proposa fer una cosa, sap com dur-la a terme. Per diferents raons no he tingut ocasió de prendre part directa, ni que fóra com a espectador, dels actes programats. Però el que ha quedat ben clar, per la repercussió que s’ha pogut sentir al carrer, és que a la gent li ha agradat.

Podria enumerar algunes raons per les que pense que la Setmana Modernista (el nom de Fira m’agrada que siga per a Cocentaina... dir-li setmana evitaria confusions) és una bona idea. No obstant, em limitaré a dir que m’agrada perquè implica posar en valor un patrimoni immaterial i material històric de la nostra ciutat. Després, podrem discutir sobre com s’ha fet ni/o sobre com pot seguir evolucionant. I això, si es fa sense dogmatismes, també pot ser bo.

Però la cosa que em ve al cap immediatament després és imaginar en què hauran pensat els alcoians i alcoianes en contemplar el centre d’Alcoi on, per un miracle encara per descriure, no han caigut les cases modernistes que queden en peu. I què hauran dit els visitants de fora d’Alcoi!!! Què hauran pensat dels solars, dels carres degradats i dels edificis “a punt de caramel” per a que els agrane la pròxima tromba d’aigua (o nevada).

Carrers Barbacana, Sant Joan, Sant Fracesc, el Sant Nicolauet, Plaça les Eres, Carrer Major, Ambaixador Irles... i i un no parar més.

Què hauran pensat d’un centre abandonat a la seua sort, perquè cap gestor (CAP!) ha sabut com fer-lo atractiu per a vindre a viure.

Celebrem mil Setmanes Modernistes més, però pensem d’una en un pla a mig i llarg termini per reviscolar el cor d’Alcoi o acabarem celebrant-les a base de mirar fotografies.

Sona tan vell i repetitiu este argument que fa vergonya haver-lo de recordar.

 

Germán Llorca