Gratis?

Si ara publique l'article, és per dos raons: perquè encara crec fil per randa en allò que vaig escriure (tot i que no concep internet ni el mercat publicitari com aleshores); perquè aquesta setmana VilaWeb (que considere una referència i que sempre m'he mirat amb admiració) enceta una nova etapa empresarial en la que demana la implicació dels seus lectors de forma semblant a com ho fem nosaltres.

Ni nosaltres vàrem inventar res, com tampoc ho fa ara el de VilaWeb, pioners del periodisme digital en català amb 15 anys de trajectòria. Ni de bon tros vull insinuar res paregut, sinó que vull reivindicar la vigència i la professionalitat de projectes periodístics com ara VilaWeb, però també els d'InfoTV, Periodismo Humano o fins i tot l'Informatiu o Comarcàlia, per citar-ne uns quants i propers. Salvant les distàncies que ens separen a tots nosaltres, tenim una cosa en comú: ens urgeix la implicació dels nostres lectors per a consolidar la nostra tasca periodística, a sovint desenvolupada a esquenes d'allò que anomenem mercat.

Gratis?
ARTICLE NO PUBLICAT AMB EL NÚMERO 0 D'ARAMULTIMÈDIA. GENER DE 2010

La primera lliçó important que vaig aprendre fa sis anys quan vaig iniciar-me en la pràctica professional del periodisme digital fou que no hi havia negoci. O almenys, no n'hi havia per als que volíem fer periodisme local. És de veres que la gent estava preparada, i cada vegada ho està més, per a rebre informació a través de la xarxa: local, regional, nacional, internacional... Per al que no estava preparada fa sis anys ni tampoc ho està encara ara, almenys en gran mesura, era per a pagar, ni que fos una mica, per rebre aquesta informació. Durant uns anys vaig intentar inventar-me'n un, de negoci, però no fou possible.

Al principi això mateix (la falta de negoci a la xarxa) es va assumir pel sector amb normalitat, al cap i a la fi les grans empreses a nivell digital coincideixen amb grans empreses periodístiques tradicionals, que ja tenien negocis al paper. Fer pagar pels continguts a la xarxa, una burrada. Era el pensament general de la societat però també de bona part dels gurús. La publicitat farà la seua faena i els ingressos arribaran algun dia, la resposta dels professionals implicats en el sector.

Fins que la premsa digital, cada vegada més gran, amb l'ajuda de la crisi econòmica, va acabar  per fer trontollar el sector de la premsa escrita tradicional. Paraules majors. Cada vegada més lectors als diaris en internet (gratis), menys periòdics en paper venuts, menys publicitat a la premsa i una poca més a la digital (de fet, la publicitat digital va ser l'única que va incrementar el seu negoci el darrer any, tal i com es comprova als estudis publicats per Infoadex). Els ingressos cauen, els comptes no quadren i el sector es preocupa per fi i busca alternatives de negoci a internet. Ja tocava.

Amb tot, potser encara molts pensen que la crisi farà selecció natural i que el pagament a internet, per exemple, no té futur. Què el negoci publicitari a la xarxa ja serà una realitat amb la recuperació econòmica... Per la meua part, i com que el que em preocupa és el periodisme de proximitat i per tant un negoci no massa gran, la veritat és que descrec que el negoci de la publicitat a la xarxa estiga al caure (ja dic, pel que fa a la premsa de proximitat segur). Per això que porte mesos pensant en la manera de crear un autèntic negoci periodístic a internet, diferent i amb la qualitat suficient com per convèncer a la gent del meu voltant que val la pena apostar-hi. I en això estem a ARAMULTIMÈDIA.

Molts diners no demanarem, pel nostre producte, però tenim clar que no el podem oferir de bades, de la mateixa forma que un metge no passa consulta gratis, com tampoc ens reparen per la cara l'ordinador quan es trenca. I això què val? Potser percebem que una consulta mèdica costa uns pocs minuts de temps real, però som conscients que ja ha costat molts anys d'esforç i estudis, un camí d'especialització molt complicat pel qual ningú no qüestiona s'ha de pagar un preu important (directa o indirectament). De què viurien sinó els metges, que no produeixen res tangible? Qui voldria ser metge sense un bon sou compensatori?

Semblant ens passa als periodistes digitals, que venem informació: no paguem ni produïm  paper i no ens costa massa estar actius a la xarxa, però... i la nostra tasca? Poques vegades és de pocs minuts, com la del tècnic o el notari. I el nostre sacrifici, la nostra capacitat i especialització? Podem viure de l'aire? No, sense dubtes. Però així portem ja uns quants anys, molts finalment amateurs. Impossible sinó.

Clara com queda la situació dels periodistes digitals (i a sovint de la resta de companys), i a l'espera del negoci publicitari, a AM hem decidit avançar-nos i eixir amb un model relativament nou, que combina els ingressos per publicitat amb els ingressos pel pagament dels nostres lectors, subscriptors o socis, com a mi m'agrada esmentar-los. Massa diners no pensem cobrar, parlem d'uns 40 € anuals, però creiem que són suficients com per a permetre'ns fer un producte de qualitat i del que tots ens pugam sentir orgullosos: AM i els seus usuaris, especialment els seus socis.

I dic els socis, perquè, tot i que l'accés serà gratuït i lliure per a tothom, són els usuaris que decidisquen apostar per AM i fer-se subscriptors, els que tindran veu i vot en el diari i els seus temes de referència. Al cap i a la fi, són els nostres patrocinadors i és als seus interessos als que hem de respondre, als de la gent. Esperem que no siguen pocs, els nostres, i que queden satisfets amb el producte que els oferim a AM. Un producte que pretenem rigorós, acurat i professional, allunyat dels blogs d'actualitat que es fan a deshores amb moltes ganes i energia, i a vegades encert, però sense cap tipus de garanties ni solidesa més enllà de la fortalesa dels seus impulsors.

A cas nosaltres som més sòlids? Si més no són els lectors d'AM els que ens han de donar aquesta solidesa major i la continuïtat en el temps per a un projecte que naix a internet  amb molta il·lusió i sacrifici professional.

JORDI ORTS
fundador d'AM

A hores d'ara, ARAMULTIMÈDIA compta amb una desena de subscriptors institucionals i més de 60 subscriptors individuals. Si l'objectiu inicial era tocar els 1.000, ara lluitem per sumar-ne 100, com un objectiu realista a mig termini.

Lluny de mostrar bandera blanca, només tinc paraules d0x03