Han tornat al cole, estic tranquil

Era just i necessari, en veritat era just i necessari. Els xiquets i xiquetes necessitaven socialitzar-se, i els pares i mares confiar part de l'Educació al professorat. Estic content, estic tranquil. Per fi han anat al cole.

Ara, en calent, abans que isquen els primers casos positius, m'atrevisc a dir que estic tranquil i content després del que he vist aquest dilluns als coles d'Alcoi. Les coses com siguen, la Conselleria d'Educació de la Generalitat ha estat pionera, ha treballat amb temps i ha oferit diferents opcions de protocols que sembla que s'han aplicat. Resta ara avaluar si amb més o menys èxit. Està clar que açò és nou per a tots i que la majoria de centres s'ho han hagut de treballar de manera autònoma i segur que amb recursos pròpis i avançant diners.

La participació dels centres i del professorat ha estat fonamental i excel.lent. No només pel que he vist amb els meus propis ulls. Ni pel que m'ha contat la meua filla. També ho sé perquè tinc molts amics i amigues mestres que fa dies que no dormen.

Els xiquets ho absorbeixen tot i són conscients que totes les noves normes són necessàries i se n'adaptaran ràpidament. Els pares i les mares som els qui ens hem de tranquil·litzar i deixar fer als coles i als professionals de l'Educació.

No sabem què va a passar, ni si tots els protocols serviran per a alguna cosa. Ja saben que si en el cole estan en una bambolla amb 5 nanos tot l'any per a no mesclar-se amb altres, però en eixir els porten amb els cosins i el cap de setmana van tots a un bar amb altres amics, segurament tota la feina l'haurem tirat al fem. Però no serà per culpa dels coles. Jo, almenys, estic tranquil, ja els dic.

La COVID19 i tot el que envolta les escoltes ha convertit la professió del mestre en un ofici de risc. La seua responsabilitat s'ha multiplicat i a més a més, estan més exposats que altres persones. També és cert que han quedat al descobert alguns que fins ara -diguem-ho així- no feien la seua feina de manera notable. Queden al descobert els profes desmotivats, cremats i que van triar aquesta vocació perquè tenen tres mesos de vacances i perquè ningú veu què fan dins de les aules.

Eixos profes són els que han estat incapaços, per exemple, de fer una classe virtual en el Confinament, segurament perquè no volien que els pares veieren realment quin tipus de docència (insuficient) oferien als nostres  fills. Gràcies a la COVID19, molts se n'han posat les piles. Me n'alegre.

Però la majoria de profes s'han adaptat, han currat el triple i han estat a l'altura de les circumstàncies. Són el 90 per cert, als quals cal animar i agrair el seu esforç.

Estic tranquil, han tornat al cole. Que dure!