Homenatge a les víctimes del franquisme

Nàixer, viure llargament, i morir en una societat en pau i democràtica, havia de ser la cosa més normal del món, però no tots ni totes han tingut aquesta sort perquè el segle XX va haver-hi de tot com en botica. Volem i desitgem amb tota fermesa que la tercera dècada del segle XXI que acabem de començar, no solament es mantinga en pau i convivència l'entramat social, sinó que millore perquè siguem tots més feliços i més lliures.

Tanmateix, tampoc no podem tancar la boca com si haguérem arribat a una societat sociològicament perfecta, perquè això no serà mai. Som i serem sempre rigorosament crítics. Per això hem de dir una volta més, els errors polítics que anem arrossegant dels anys 30, 40 i la resta de segle XX. Errors que encara no els hem reparat. L'única manera de reparar errors històrics ha de ser exclusivament i rabiosament democràtics. I més quan, segons el meu parer, han sigut errors on el mateix aparell administratiu de l'estat ha estat implicat. No n'hi ha altra manera de reparar-los més que reconèixer-los de forma democràtica. La qual cosa vol dir que les entitats associatives, el poble en general, i les administracions de l'estat han de treballar amb la més sana harmonia, tots plegats, per aconseguir qualsevol forma de reparació. Sabem que actualment l'administració té voluntat, però, és necessari a més que l'entramat social i polític deixe a banda alguns prejudicis que queden i reparem el menyspreu que va haver-hi per la República i republicans

No cal esforçar-nos massa a afirmar que encara no han estat totalment reparades les conseqüències de la Rebel·lió Militar de 1936. M'agrada més posar en primer lloc Rebel·lió Militar que Guerra Civil, perquè sense la primera no s'havera fet la segona. Caldrà recordar, les voltes que siga necessari, que, per a preparar la Segona República al Pacte de Sant Sebastià de 1930, totes les forces polítiques acceptaren les regles de joc democràtic. Calia doncs un total respecte a la Constitució que fou aprovada l'any següent per un parlament democràticament constituït. La traïció i infidelitat de part del cos militar i civil a aquesta Constitució fou un error que encara no ha sigut explícitament confessat. No hi ha pressa, però en algun moment haurà de fer-se. Per una sana convivència, higiene democràtica i adequada reparació, serà imprescindible acceptar que no hi ha altra forma de tombar un estat de dret que no agrada si no és mitjançant les urnes. Mai no ha de ser per les armes.

Feta aquesta introducció he de dir que em complau que als pressupostos participatius que hi han convocats per l'Ajuntament de Cocentaina per aquest mes, haja estat acceptada i inclosa la proposta del Fòrum per la Memòria de Cocentaina en fer un homenatge permanent a les víctimes de la dictadura (1939-1975). Una proposta que es presentarà a l'opinió de la ciutadania contestana per construir al carrer una peça escultòrica feta pel nostre artista Luis Ardevinez. El monument no té altre objectiu que retre homenatge a dones i homes que patiren les seqüeles de la Rebel·lió militar i la Guerra Civil.

Aquest mes d'abril, ple de festes tradicionals presidides per una nova primavera farcida d'esperances pels quatre costats, els cocentainers i cocentaineres podran directament donar suport en el seu vot a aquest projecte reparador i consiliador. Podrem votar fins a tres proposats (1^er, 2^on i 3^er) de tots els que s'han presentat pel sistema de pressupostos de participació ciutadana. Els dies que podreu fer-ho serà del 12 al 18 d'abril consultant la pàgina web Cocentaina participa. Ara tenim ocasió de reparar tot d'una allò que tenim com una assignatura pendent inajornable. Estem en deute amb aquelles persones que intentaren construir una societat més justa i més lliure, sense privilegis a cap persona ni grup. Estem convençuts que mai pot expressar-se lliurement un poble fora d'un règim democràtic. Mai no havíem tingut ocasió de manifestar el nostre desig i voluntat en aquest tema. Us demanem el vostre suport al nostre projecte si creieu que aquelles dones i homes, que foren víctimes impotents en aquelles circumstàncies, s'ho mereixen. És el mínim i una de les molt limitades coses que ara podem fer en memòria seua.

El joc democràtic és una autèntica festa, perquè dona la possibilitat d'eixergir un vot lliure, conscient i responsable. El desig del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina és, que aquesta peça simbòlica plena de suggeriments ètics i estètics que proposem plantar al mig del carrer, siga un clam popular de tot un poble. Adjuntem a aquest escrit una imatge de la maqueta del que serà l'homenatge permanent que sempre ens acompanyarà i estarà present al mobiliari urbà de Cocentaina. A una part i altra aniran uns versos dels poetes Miguel Hernandez per una banda, i de Joan Jordà i Sanchis per altra.

En un sistema democràtic, multi opcional i transversal, és perfectament possible una autèntica i sincera reconciliació si hi ha voluntat, tolerància i respecte a qualsevol opció.