Homenatge als llibres

En el moment immediatament posterior d’engegar la televisió, elidint totes les històries banals de la telebrossa, busque un canal que m’oferisca notícies d’actualitat, però, com bé haureu experimentat aquests dies, la gran majoria d’elles són apocalíptiques: pugen els casos de contagi per òmicron, desaparicions i assassinats de gent jove, el preu de la llum i de la benzina pels núvols, els russos pretenen envair Ucraïna... fins i tot hi ha una “interrupció matrimonial” entre Urdangarín i la infanta (Deú n’hi do! Açò sí que és un drama!). En fi, tot un ventall de malsons que afecten aquesta societat que entre tots estem creant.

Ara bé, de totes elles, veig un poc de llum en una notícia esportiva especialment entendridora. Observe, amb els ulls plorosos, com jugadores de futbol d’equips rivals (del Barça i de l’Atleti) mantegen una d’aquesta última formació perquè ha tornat a trepitjar la gespa després que li diagnosticaren un càncer horrible dos anys enrere. Ella és l’autèntica protagonista del dia (i no les campiones del torneig) i en esta imatge veig clarament com es plasmen els autèntics valors ètics de l’esport, que semblen totalment volatilitzats pel negoci aclaparador masculí. Per cert, es tractava de la final de la Supercopa d’Espanya i es jugava a Madrid, en un camp d’entrenament. Sobren les comparacions amb els homes, no?

Amb aquest bon regust final de boca, espere l’oratge i, de sobte, bombardegen la pantalla tot un seguit d’anuncis publicitaris de tota mena. Ara us quedareu de pasta de moniato (com deia Isabel-Clara Simó), quan us comente una cosa. Preparant una classe amb el meu alumnat sobre el llenguatge publicitari vaig llegir un estudi que confirmava que un habitant d’una gran ciutat rep de mitjana 5.000 impactes publicitaris diaris. O que, durant un mes, s’emeten més de 8.000 anuncis en les cadenes de televisió (cal tindre en compte que, cada espanyol passa una mitjana de 4 hores davant d’ella). Us imaginàveu aquestes dades? A mi, personalment, em van deixar atònit i vaig haver de llegir-les un parell de vegades més per a confirmar-les.

Bé, doncs, una vegada segur que aquesta setmana continuarà fent aquest maleït fred a través de les prediccions meteorològiques (us haveu fixat que ja no s’equivoquen pràcticament mai?), vaig apagar l’aparell i vaig passar a fer allò que realment m’agrada, perquè, hi ha plaer més exquisit que tindre temps per a gaudir d’allò que més desitges? Hi ha situació més seductora que escoltar la pluja colpejant el vidre i romandre sota la manta llegint un llibre que et transporta a un món paradisíac (o angoixant, o fantàstic, o monstruós)?

Mentre escric aquestes línies em ve a la ment el Bastian, el xiquet protagonista de La història interminable de Michael Ende, un dels grans clàssics literaris, referent indiscutible de la nostra infantesa. Recordeu la plasticitat de l’escena en la qual Bastian s’amaga a les golfes del col·legi en un dia de tempesta feréstega i agafa un llibrot polsegós per llegir-lo en total solitud? De fet, obri les feixugues pàgines per tal d’endinsar-se en un món de ficció que l’ajude a evadir-se de la terrible realitat que l’envolta. I, sorprenentment, aquesta història de ficció esdevé un oracle de l’actualitat, ja que l’autèntic perill que assota els protagonistes fantàstics de la trama és la nada. Veritat que és curiós? Veritat que estem totalment d’acord amb ells, comparant-lo amb l’actualitat que ens envolta?

Doncs ja teniu el millor entreteniment que, per cert, no caducarà mai: la literatura. Oloreu un llibre vell i palpeu les seues pàgines (o passeu-les amb el dit a les tauletes). Completeu la vostra prestatgeria amb les darreres novetats. Visiteu el món màgic de les llibreries. Teletransporteu-vos a un altre món, a uns altres costums. Empatitzeu amb els protagonistes. Sentiu ràbia, afecte, consternació i molts altres sentiments cap a ells. Visqueu les seues experiències. Acompanyeu-los a la fi del món. Viatgeu a la Lapònia finlandesa, a les illes Fidji o a Nàrnia. Inventeu-vos possibles finals de les trames. Sigueu partícips de la literatura. I, sobretot, estimeu els llibres!

Ivan Gisbert López