Article d'opinió de Ivan Gisbert López, Professor i escriptor
Ja pots cancel·lar la reserva de l’hotel! Et quedes a dormir amb el Xavier i amb mi. La casa és molt gran i hi ha moltes habitacions. Encete aquest escrit amb les paraules que Isabel-Clara Simó em professà la primera vegada que vaig visitar sa casa de l’Ametlla del Vallés i ens vam conèixer. Aleshores era un docent novell i tímid, amb ganes d’aprofundir en l’estudi de la seua obra. El matrimoni Dalfó-Simó exercí d’amfitrió difícilment superable i em mostrà el seu perfil més humà, amb unes gotes de tendresa espaterrants. Evidentment, no vaig poder negar-m’hi.
Així, no m’agradaria parlar en aquestes línies dels innumerables èxits literaris que arrossega Isabel. Ni de la seua valuosa i inacabable faceta com a articulista, política, docent, congressista, locutora de ràdio, crítica literària, traductora, investigadora...
En fi, no tindria espai en un llibre complet. Conèixer la Isabel més humana ha estat un luxe que m’acompanyarà per sempre. I ho desitge compartir. Mantinc intacte en la memòria el record d’aquell matí esplendorós del 2013 en què Isabel fou guardonada per l’Ajuntament d’Alcoi amb la Medalla d’Or de la Ciutat i Nomenada Filla Predilecta.
No he observat enlloc uns ulls que irradiaren tanta felicitat com els que s’amagaven acoquinadament sota aquelles ulleres enormes, que, alhora, esclataren en plors quan assistí a una ruta històrico-literària teatralitzada basada en la seua opera prima, Júlia.
I Isabel et contava un acudit eròtic. O et demanava que li portares amficosos de la terreta cada vegada que la visitava. O cafè licor. O et relatava les converses que tingué amb el Dalí, o amb el Pujol. O contemplava meravellada el seu marit i la seua ciutat d’acollida, Barcelona. O llançava floretes al cambrer del cantó. O lluitava per les desigualtats i per les injustícies...
Una muntanya russa d’emocions que s’afegien a la Turmix i es batien per conformar un ésser irrepetible, una alcoiana que deixa una petjada de ferro roent en tots nosaltres. Perquè la Júlia, la Raquel, la Wing, la Nati, la Clidice, la Dorothy, el Jonàs, el Blai... tots beuen de l’ànima inesgotable d’Isabel. Ens has deixat hui, però el teu llegat és immortal. Adéu-suau, Isabel! Gràcies per tot!
Ivan Gisbert López
Professor i escriptor