Joan Valls a través de la veu d'Ovidi Montllor

Dues efemèrides ens acompanyen avui: 100 anys del naixement de Joan Valls i 75 anys del naixement d'Ovidi Montllor. 25 anys de diferència, però una vida plena de trobades.

A principis del seixanta, un jove Ovidi Montllor va deixar Alcoi. Se'n va anar a viure i buscar la sort a Barcelona. S'instal·là a casa dels seus oncles Rafael Mengual i Maria Satorre, qui van tenir una importància vital en el seu creixement personal. El seu oncle Rafaelli va mostrar la poesia. Era poeta i amic personal de Valls i la seua dona Sara. Clarotrasluz del alba i Tono menor són alguns dels seus llibres. Ovidi recorda Valls en el seu escrit A la memòria de Joan Valls: «el coneixia d'Alcoi. Sabia que era poeta, i a la família, se'n parlava molt d'ell. La por de no creure'm capaç de llegir en la nostra llengua? La vergonya? Ves a saber... però no l'havia llegit mai! Poc a poc va vindre Grumet a soles i Tast d'eternitat. Tots ells, costosos per a mi de llegir, però a mesura que l'anava llegint, més pròxim a mi que no altres poetes».

Valls va muntar convidat a recitar els seus Versos a Sara a Barcelona. El matrimoni es va allotjar a casa dels seus oncles. Ovidi ho recorda així: «va ser la primera vegada que sentia dir poesia en la meua llengua. Em va emocionar. I encara em va emocionar més veure Joan Valls davant d'un auditori ple de persones del món de la cultura barcelonina, com era escoltat amb un profund respecte i aplaudit fervorosament un home del meu poble».

L'estima que sentia l'Ovidi pel poeta alcoià el va acompanyar sempre. Manel Rodríguez-Castelló recorda que al començament dels anys vuitanta va actuar al Teatre Principal de València i aquella mateixa nit, en acabar la funció, el va recollir: «vam anar al Café Lisboa i va recitar Joan Valls amb molt de gust», recorda Rodríguez-Castelló. També li va demanar un poema seu per al llibre Foc secret en homenatge a Valls que es va publicar l'any 1993. L'Ovidi ens va oferir el seu poema «A Joan Valls», on escriu:

A Joan Valls
A Alcoi, durant molts anys, cada dia,
del carrer del Carme, n'eixia poesia.
La portava Joan Valls de la mà,
davall del braç o dins la butxaca...
Amb ella els carrers guarnia.
El cor dels homes lluïa,
els acostava als déus i els feia companyia.
Durant molts anys, cada dia...

Ovidi Montllor, 1993

A l'arxiu personal de l'Ovidi es conserva una important tria de poemes amb què treballava els darrers anys amb motiu de recitar-los, cantar-los i enregistrar-los. Joan Valls està de nou present entre els seus fulls de treball. Alguns dels seus poemes els va recitar al Centre Cultural d'Alcoi l'any 1984 dins d'una selecció antològica de poetes valencians destacats del moment. Montllor recordava que «Joan Valls, a més d'un gran poeta, era un home d'una gran cultura i d'una conversa extraordinàriament enginyosa. Era un regal ser a prop d'ell. A rel de llegir el seu Breviari d'un eremita urbà vaig començar a reflexionar sobre una cosa que tenia una altra molt gran importància: un home que, sempre des d'Alcoi, ha escrit en català una molt alta poesia, pràcticament sol, no conegut com s'esqueia, és un heroi. Una dignitat i una ètica que també ens ha d'acompanyar de la mà de la seva obra i la seva vital·líssima memòria».

Jordi Tormo i Santonja és autor del llibre Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula