Jordi, La Rosa i El Llibre

I és que ja fa més de mil anys que hi ha llibres a les cases dels habitants d'aquest planeta. Sembla que va ser el dia 11 de maig de l'any 868 quan un xinès, Wang Jie (Xina sempre per davant en tot), va autoritzar la impressió del llibre "El Sutra del diamante". Tot fa indicar que no va ser el primer, però sí és el més antic que es conserva en l'actualitat, ja que la Bíblia de Gutenberg encara tardaria 600 anys en passar per la impremta. La lògica potser ens haguera dit de celebrar el Dia Internacional del Llibre en l'esmenada data, però no va ser així, ja que es va aprofitar el simbolisme en la literatura mundial de què el dia 23 d'abril de 1616 van morir Miguel de Cervantes i William Shakespeare (en realitat, Cervantes va morir el dia 22 i va rebre sepultura el 23) per declarar aquest dia com el Dia Internacional del Llibre passant a ser el dia 11 de maig el Dia del Llibre Imprés. Què per dies del llibre que no siga!

Per aquells que ens agrada tindre un llibre entre les mans, per als quals ens agrada passar-se de tant en tant una estoneta en la biblioteca buscant, investigant o simplement llegint, que per això tenen tants llibres allí, és evident que és un dia especial. Resulta curiosa la importància que se li ha donat als llibres, a les biblioteques al llarg de la història. Llegia no fa molts dies que a finals dels anys quaranta a Ontinyent anà seriosament allò de disposar d'una biblioteca publica per poder combatre la manca de cultura de la ciutadania, en procés de recomposició en plena postguerra. Però amb les bones voluntats venien també les mancances. Aquells primers volums que emplenaven les estanteries no permetien, ni de bon tros, omplir el buit cultural que es necessitava en eixos moments, raó per la qual, l'ajuntament de l'època va concedir una subvenció de 100 pessetes, 0,60 € al canvi (estan llegint-ho molt bé) per a les xicotetes despeses que s'ocasionarien. Diminutes haurien de ser davant tanta generositat. Tot s'ha de dir també, hi havia qui anava a la biblioteca "a passar l'estona", a fumar-se un cigarret sense que el veiés ningú, quan es podia fumar a tots els llocs. Com aquell que anava al cine a dormir, que no sols passava a la gran pel·lícula de Giuseppe Tornatore "Cinema Paradiso" (de cine ja en parlarem altre dia), com si aquell lloc fora l'amagatall per fer aquelles coses que no volies que el veiés ningú.

Afortunadament, tot ha canviat per a bé. El fet que hi hagen poblacions de les nostres comarques que celebraran els propers dies el Dia Internacional del Llibre és una gran noticia per a una cultura que está molt viva, sobretot enmig d'aquesta pandèmia que ens ha trastocat un poc els plans a tots. Fins i tot, l'any passat es va canviar el dia al mes de juny, més on la gent, per molt lectora que siga, ja estava pensant més en la piscina de la caseta i en prendre el bany al Pou Clar que en la rosa i el llibre. Les fires del llibre seran protagonistes els proxims dies, un fet important per a celebrar. Les diferents casetes prendrán els carrers i les places en uns dies de goig enmig de tanta incertesa.

Potser no et digues Jordi, potser no el regalen una rosa. En quasevol cas, tingam a les mans un llibre per celebrar el seu dia. Ho diu la frase de Cicerón; "Un hogar sin libros es como un cuerpo sin alma". Conegueu a algú que no tinga un llibre en casa? Bona lectura a totes i a tots.