La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat proposa que es pague 1.000€ per llaurar bancals i així previndre incendis

Fa any i mig va tindre lloc a Benillup el II Aplec pel Territori. Aquesta cita va estar organitzada per la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i l’Associació el Rentonar i tenia com objectiu la dinamització del món rural. Es van agafar propostes i es va poder posar en marxa alguna iniciativa discreta. Aquesta motivació va nàixer després que l’incendi de la Vall d’Ebo cremara 10.000 hectàrees i afectara a nombroses localitats de diverses comarques de la província.

Al mateix temps, a la Generalitat es va crear un grup de treball, encapçalat per Enric Moltó i gent afectada per l’incendi de manera directa.

Ara, una setmana després de l’incendi de Benasau, que es va poder controlar molt més ràpid, cremant 327 hectàrees, el col·lectiu de l’Aplec fa una proposta que contribuisca a la prevenció d’incendis forestals. La poposta consisteix en pagar als llauradors 1.000€ anuals per llaurar els camps.

Açò té una explicació. “Des de l’època àrab al territori, però en especial des de l’inici del segle XX, els abancalaments per a conreus estaven entremesclats amb pins i carrasques, alguns d’eixos bancals estan fets amb màrgens de pedra i un esforç més que meritori per poder-los treballar, generant així un mosaic amb les espècies forestals”, narren des de l’entitat i asseguren que mantindré aquests mosaics és la solució i que per “poder aconseguir-ho, cal pagar als maseros per a que els llauren”. Molts dels bancals s’han abandonat perquè l’agricultura ja no és rentable, o perquè no hi ha relleu generacional o perquè no és atractiu treballar al bancal o per tots tres motius alhora.

L’argumentació de la Coordinadora és la següent:

Fem números, si les xifres oficials parlen de què extingir un incendi costa uns 10.000€/ha[1] (que pot pujar a 19.000 €/ha depenent de la quantitat de mitjans aeris emprats), si l’incendi de Benasau-Penàguila ha cremat al voltant de 300 hectàrees això faria un total de 3.000.000 € que ha costat apagar-lo el dia que va estar cremant. Continuem fent números, si la comarca del Comtat té unes 10.000 hectàrees agrícoles (la xifra depèn un poc de les fonts que consultes), i una explotació agrícola mitjana té unes 10 hectàrees (de nou, la xifra varia molt, però el minifundi d’aquestes terres oscil·la entre 1 i 10 ha), podríem concloure que al Comtat hi ha 1.000 maseros (o 2.000 si considerem la mitjana de 5 ha/explotació). Posem una xifra seductora, 1000 € a l’any per mantindre les seues 10 hectàrees llaurades. I tot això amb independència de què als bancals els tragues un rendiment econòmic o no. Així, els maseros que ja les tenen llaurades, rebrien els diners sense més esforç, però qui no, segur que 1000 € els suposen un incentiu interessant per rescatar les escriptures de la iaia i tornar a revitalitzar alguns bancals perduts.

Continuem amb els supòsits, si imaginem que a cada comarca li toca un incendi a l’any (un supòsit molt fantasiós, només cal pensar en Ebo), nosaltres ja tindríem el nostre. 1000 maseros x 1000€/masero = 1.000.000 € costaria a l’any mantindre el mosaic a la comarca del Comtat, si l’incendi de Benasau ha costat 3 milions, que les administracions invertisquen una tercera part en prevenció és una proposta molt més que raonable i assumible. Ara cal la voluntat política. Però imagineu-vos si férem els càlculs per als 100 milions d’euros que va costar d’apagar l’incendi de la Vall d’Ebo.

El col·lectiu vol que aquesta proposta es converisca en desig i voluntat, no sols de la gent que viu als pobles, sinó també de la que viu a les ciutats doncs beneficia a tots i totes. Tindre pobles vius i actius i admirar el mosaic i conservar-lo, ajudarà a previndre incendis forestals: “Ara, tot depèn de la voluntat política”, conclouen.