La directora de DomusVi diu que no era necessari més personal: "les incidències es resolien"
També hi ha un ball de xifres perquè la directora avisa que no li avisaren verbalment que intervenien la residència fins al 16 de març, quan conselleria de sanitat diu que va ser el 12 mitjançant el metge de la UHD. La intervenció oficial va ser el 18 de març.
La directora de la residència declara durant tres hores per a negar problemes de gestió, tot i que també reconeix sancions greus després de dos inspeccions abans de pandèmia. El moment més tens ha sigut quan l'han demanat aclarir si no necessitava més personal, sinó que fora més aplicat, i ha dit que sí.
En esta tercera sessió del juí DomusVi ha declarat qui fora la directora de la residència d'Alcoi abans i durant pandèmia, que durant tres hores de testimoni ha justificat la gestió i organització al centre. S'ha parlat molt del moment abans de pandèmia, perquè en les primeres declaracions del juí, el doctor de la UHD que atenia allí i persones que treballaven al centre han relatat problemes de gestió.
La directora nega estos problemes de gestió tot i que reconeix que van tindre dos inspeccions que conclogueren amb sancions greus. Una per no complir la ràtio de metges, i altra perquè s'havien trobat pastilles en una taula sense propietari ni control. També s'ha mencionat altres sancions: una per no tindre protocols contra els brots de gastroenteritis, i altra per tindre l'escala de l'edifici sense vigilància, però estes no les recordava.
Davant esta situació, amb inspeccions i sancions, li han preguntat si no considera que necessitava més personal i ha dit que no perquè compleixen les ràtios i les "incidències es resolien". I se solucionaven, per exemple en el cas de les pastilles sense control, dient-li al personal que parara més atenció. "Aleshores, no li feia falta més personal sinó que estigueren més atents i més aplicats a les funcions?" ha preguntat el jutge, i la directora ha contestat que sí.
Tot açò en un context en què la directora també ha reconegut les dificultats de moviment que suposa l'edifici; o que les auxiliars supervisores tenien que compaginar la supervisió amb el seu treball diari amb els residents. I no ha pogut negar "algunes incidències" relacionades amb residents positius que compartien habitació amb altres fins que se'ls podia reubicar; o fins i tot el cas (que deia no recordar) d'una dona que va morir i va estar almenys 8 hores en l'habitació amb el seu company fins que van retirar el cos.
També s'ha parlat de la falta de material, com EPI i mascaretes, i explica que al principi era just, però tenien, i que ella es va encarregar de comprar o aconseguir més mascaretes en altres centres fora d'Alcoi. En tot cas, la directora assegura que feien tot el que podien i que ella sol·licitava que derivaren als residents més afectats a l'Hospital, però li negaren esta opció.
Pel que fa a la falta de metge, en gener del 2020 es va contractar un doctor, però que va durar poc menys d'un mes, i el lloc no es va tornar a cobrir. En pandèmia contractaren una altra doctora de suport, tot i que va estar tan sols una setmana.
Gran part del testimoni ha sigut també per contradir les declaracions de dilluns per part del doctor de la Unitat d'Hospitalització a Domicili, l'UHD, qui va descriure la situació a la residència d'hecatombe. Si el doctor de l'UHD va dir que el dia 12 ja es va queixar, la directora assegura que no va rebre cap queixa; si el doctor va declarar que a la residència tenien retrovirals de sobra, la directora assegura que tenien per a 4 o 5 residents; si el doctor diu que no es va aïllar correctament a les persones, la directora diu que des del dia 14 de març, quan tingueren els primers residents amb símptomes, s'aïllaven. Una de les contradiccions més evidents és sobre el dia que l'informaren verbalment que intervenien la residència: segons la directora va ser el 16 de març en una reunió en l'hospital, però segons la documentació aportada per la conselleria se li va avisar verbalment el dia 12, i per part del doctor de la UHD.