La fallida de la Comunitat Valenciana

És de lògica aixafadora que no pots gastar-te més del que tens, però si ho fas has de tenir la seguretat que ho podràs tornar. A més a més, quan en lloc de gastar-te els teus diners t'estàs gastant els de 5.117.190  persones encara has d'anar més a compte i els has d'administrar de la millor forma possible. A bona hora dic açò.

Les cases es deuen construir de baix a dalt, és a dir, des de l'afonament, per tal d'arribar a construir una casa forta, que aguante possibles tremolors del sòl i que dure molts anys. Si analitzem la construcció del govern valencià en aquestes últimes dues dècades veurem gent incompetent i sense coneixements per administrar centenars de milions d'euros o gent extremadament intel·ligent com Camps i tota la seua camarilla o, fins i tot,  el nou ministre d'economia, De Guindos, que de tan intel·ligent que és no va saber veure com al seu antic banc, el Lehman Brothers (ens sona veritat?), estava ple d'hipoteques subprime i de crèdits concedits a gent que no els podria fer front.

La realitat és que aquestes persones s'han dedicat a cremar els nostres diners, els diners del poble valencià, i a hores d'ara els col·legis o instituts públics no tenen calefacció, no se substitueixen als professors que estan de baixa, els professors hi ha mesos que no veuen cap nòmina, retallades d'ajudes per a persones dependents o per a xiquets amb problemes psicològics, deutes milionàries amb les universitats públiques valencianes, i així una llarga llista que engreixa la pèrdua de benestar social que nosaltres hem pagat a través dels impostos. Però aquests han desaparegut. I el deute de la Generalitat Valenciana? Uns 62.000 milions d'euros, millor no saber quantes pessetes són.    

El que més ràbia em dóna és que tots aquests centenars de milions d'euros no s'han invertit en fer escoles (com el nou Bracal que tanta falta fa a Muro), remodelant instituts (com l'Andreu Sempere), augmentant les ajudes per a les persones dependents o, simplement, invertir-los en coses que realment siguen beneficioses per a la majoria de la població, és a dir, a la classe treballadora. En canvi s'han malgastat en invertir-los en construccions privades o al principi públiques que després s'han privatitzat. Els governants simplement s'han dedicat a tirar els nostres diners, a viure la vida i a fer més fàcil la de la gent amb diners, precisament qui menys ho necessiten.

Això sí, tenim allò que ens mereixem. Estem en una democràcia i les urnes fa mesos tornaren a donaren per enèsima volta la majoria absoluta al govern de Camps i l'alcaldia de València a Rita Barberà, tot i que ja s'havien destapat greus casos de corrupció a la comunitat per part del govern. Després ens queixem.

Crec que és moment de què la justícia siga justa i en lloc de jutjar a uns dels pocs jutges com déu mana que hi ha a Espanya, com és Baltasar Garzón, es jutgen a aquells que s'han gastat i han robat aquells diners que no eren seus i que a la gent treballadora tant els costa guanyar. Seria un primer pas per a començar a millorar com a societat i, tal volta, la gent causant d'açò com a persones.

EMILI CALATAYUD I GISBERT