La Generalitat dota “d’especial” protecció a l’Aitana i la Serrella
A més de l’Aitana i la Serrella, els 827.834 € que la Generalitat ha invertit en aquest projecte, també protegiran la Serra de la Safor, la de Bèrnia, les Valls de la Marina, el Puig Campana, el Ferrer i el riu Gorgos.
Les serres de les nostres comarques han sigut declarades Zones d’Especials Conservació per a la protecció de la seues espècies i el seu hàbitat.
Dintre d’un programa per millorar la gestió i la protecció dels espais naturals al País Valencià, el Consell ha distingit, entre d’altres punts geogràfics, dues de les serres més paradigmàtiques de l’Alcoià i el Comtat com són l’Aitana i la Serrella, declarant-les oficialment Zones d’Especial Conservació (ZEC).
Han tingut en compte la gran biodiversitat d’aquests espais i la importància cabdal de la seua flora i fauna. I és que, com bé saben els amants del senderisme i la naturalesa, sempre és un plaer perdre’s per les més de 10.000 hectàrees dels seus boscos envaïts per les carrasques, els freixos, els xops, els salviars o les gal·leres.
No obstant això, les mateixes serres ja havien estat declarades anteriorment com Zones d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) i Llocs d’Importància Comunitària (LIC), a més de formar part de la prestigiosa Xarxa Natural 2000 amb què la Unió Europea distingeix les àrees amb “una representació rellevant” en biodiversitat.
Si volem conéixer per què les nostres serres gaudeixen de tants reconeixements, haurem d’iniciar el viatge pels seus imponents terrenys accidentats i travessar les perilloses cingleres, barrancs i avencs dominats per la pedra calcària, continuar, tot seguit, pels hipogeus o les pedreres i detenir-nos, per exemple, a les coves del Corb o la Pileta, visitar el brollador de l’Arbre o del Molí i fer una breu parada per contemplar les seues pintures rupestres, d’un valor arqueològic únic.
Clar que, tampoc podem oblidar la gran fauna que ens envolta. Si agafem els prismàtics i pugem al cim més alt de l’Aitana (que ho és també de la província d’Alacant amb 1.558 metres) és molt possible que albirem picots verds, grives, tudons, gafarrons o, fins i tot, falcons reials. Però no sols d’aus va la cosa, ja que si ens endinsem per les frondoses serres, segur que també podrem trobar sargantanes, escurçons, eriços o raboses que transiten lliurement pels nostres paisatges salvatges. Sense mencionar, per descomptat, el bon grapat de porcs senglars amb els quals ens creuem dia sí i dia també.
Amb tot açò és fàcil comprendre què ha mogut a la Generalitat a donar aquest pas i reconèixer el nostre patrimoni natural amb la declaració de Zona d’Especial Conservació. És, segurament, el mateix sentiment que va moure a diferents escriptors, pintors i músics a dedicar obres artístiques a aquests paratges, sempre verds i inabastables, com Òscar Esplà amb la seua simfonia batejada, precisament, amb el nom d’Aitana.
L’objectiu final d’aquesta iniciativa de la Generalitat Valenciana és protegir i conservar la flora i la fauna, així com l’enorme riquesa històrica i natural que ens envolta i de la qual, moltes vegades, no en som del tot conscients.