La judicialització envolta els grans projectes urbanístics alcoians

El cas de l'aparcament de La Rosaleda resulta paradigmàtic. Al rebuig popular a la conversió d'aquest parc en un aparcament, se li va unir la denúncia presentada per la Colla Ecologista La Carrasca, que considerava des d'un principi que s'havia incomplit el PGOU, al suprimir-se una zona verda per a fer un pàrquing. Totes les instàncies judicials s'han pronunciat en aquest sentit i, després de gairebé cinc anys, el TSJ ha exigit a l'Ajuntament que repose al seu estat anterior la plaça. Aquesta petició s'ha reforçat amb la multa a la regidora d'Urbanisme i amb l'amenaça d'obrir un procés per desobediència contra el Govern municipal.

Un recorregut molt semblant duu el pla de construcció d'habitatges de l'Estambrera, Novament, l'Ajuntament actua d'esquena a les crítiques ciutadanes i l'obra acaba en els tribunals. En aquest cas, els veïns i EU denuncien incompliments en el volum de construcció i de la protecció del pont de Sant Jordi. Com ocorregués en La Rosaleda, el TSJ ha rebutjat una suspensió cautelar de l'obra i s'està pendent d'una sentència. Les obres de construcció dels pisos avancen a bon ritme, acompanyades dels dubtes sobre el seu futur, ja que una sentència judicial negativa situaria a l'Ajuntament i a l'empresa davant l'obligació d'haver de reduir el nombre d'altures dels blocs de pisos.

També es troba recorregut davant el TSJ el pla de recuperació del sector 1 del nucli antic. Aquesta actuació, que ja es troba molt avançada, ha estat clarament qüestionada per veïns i especialistes en urbanisme. Una sentència negativa tindria conseqüències insospitades, ja que suposaria la paralització de fet de l'expansió urbana d'aquesta part de la ciutat. També ha xocat amb nombrosos contenciosos judicials el pla de la zona d'Ambaixador Irles.

Si tots aquests assumptes han anat jalonant l'actualitat política dels últims anys, a curt i mig termini es perfilen nous conflictes. Gairebé ningú posa en dubte, que el polèmic hotel de la Font Roja -en cas de ser autoritzat per la Conselleria de Medi ambient- acabarà sent el protagonista d'un contenciós judicial. La plataforma contrària a aquest projecte entén que l'establiment hostaler vulnera clarament tota la normativa de protecció del parc natural, que fa referència expressa a la prohibició d'aquest tipus d'instal·lacions. També podria seguir el mateix camí el polígon de la Canal, que enfronta a dues postures irreconciliables i que haurà de ser dirimit en els tribunals, en cas que s'obtingués un permís de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. A un altre nivell, el conflicte sorgit entorn de les expropiacions de Sant Llorenç, 20 sembla abocat a convertir-se en un nou front jurídic per a un ajuntament incapaç de trobar vies de consens amb els propietaris afectats.

El resultat final d'aquesta espiral de conflictes és l'augment espectacular de les despeses de representació jurídica de la corporació. De forma paral·lela, actuacions urbanístiques considerades estratègiques avancen envoltades de dubtes sobre el seu futur.