La memòria silenciada (1)

Com hem dit tantes voltes, el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de l’Alcoià i Comtat, està interessat, no solament en investigar la memòria de la República i franquisme al seu àmbit territorial; també posa interès en descobrir i compartir els possibles paral·lelismes i diferencies que poden haver-hi amb diferents pobles del País Valencià. Un dels darrers contactes que havem tingut ha sigut La Vila Joiosa que ens confirma certes similituds en quant la repressió, silenci i desmemoria d’aquella època fosca. He rebut autorització de l’historiador viler Albert Alcazar per compartir amb tots vosaltres alguns dels fets curiosos de La Vila Joiosa perquè ens ajude a entendre millor aquella conflictiva etapa. He hagut de recorre també a altres fonts que tenim accés mitjançant diferents buscadors que ens apropen als arxius de l’Estat i d’Universitats.

Ens toca hui fer un comentari sobre el cas de La Vila per tal de mostrar les diferències que puguen haver hagut amb altres pobles. De vegades el coneixement de fets concrets es queda en rogles acadèmics i creiem convenient fer una llavor divulgativa per arribar a tots els racons de les classes populars. Encara queda una societat molt nombrosa que va viure una època de molta precarietat cultural.

Comencem perquè La Vila no va poder celebrar eleccions el 12 d’abril de 1931. Almenys, no va hi va poder participar la llista republicana perquè la llei electoral exigia haver-la d’autoritzar com a mínim dos anteriors regidors. És a dir, a La Vila solament va haver-hi oportunitat de presentar una sola llista, la monàrquica, que naturalment abans del dia 12 d’abril ja s’havia proclamat guanyadora. És aquesta contradicció d’aquella llei la que ha utilitzat sempre el sector reaccionari per qüestionar la II República. En tots aquells pobles i ciutats d’Espanya que hi hagueren dos regidors que digueren no a la llista republicana, no participà el bloc republicà i guanyà la Monarquia. Si; podien haver molts pobles en la profunda Espanya rural i caciquil on passava això i més.

Tanmateix, la República fou presentada com un plebiscit a nivell de l’Estat i, una majoria acaparadora de 43 províncies optaren per la República, i solament 8 províncies votaren Monarquia. Va pesar més el desprestigi i corrupció monàrquica que hi havia, que el caciquisme. A més, el propi rei així ho va entendre i ràpidament feu les maletes i se’n anà acompanyat respectuosament pels líders republicans fins la frontera. A més a més, no solament va haver-hi aquesta dubtosa llei electoral, la preparació de les llistes es feu a correcuita i la campanya electoral és desenvolupà amb un  restringit clima de llibertat d’expressió.

És per això que a La Vila, una volta es va conéixer la voluntat i desig republicà del poble, el dia 20 de maig de 1931, es feu l’elecció de l’única llista republicana. Ara si, amb el eufòric clima local i general existent fou convertida en el Consell Municipal republicà: dos terços d’Esquerra Republicana i un de la CNT. Ara ens queda un dubte: ¿quants regidors hagueren tret els monàrquics si la llei s’haguera aplicat d’una manera digna i democràtica? Això ens recorda i ens confirma que en política no hi ha altre camí més que el joc democràtic. Res més que les urnes. Potser no siga perfecte, però estem segurs que és el menys dolent.

He de recordar que a Cocentaina si que va poder presentar llista el bloc republicà perquè fou aprovada per regidors anteriors. Va guanyar el bloc republicà, perquè els republicans conservadors que formaven  part d’eixe bloc i estaven compromesos amb la República. Cosa que va dur desconveniències desprès del Front Popular i, sobretot, desprès de la rebel·lió militar. Va quedar documentat els vots que tragueren cadascú per ser llistes obertes.

He sabut pel viler Albert Alcaraz, però, també per dades que publica la Universitat d’Alacant, que el cap d’aquella llista republicana a La Vila va ser Àngel Tomàs Llinares. El mateix que havem fet en centenars de represaliats de l’Alcoià i del Comtat, vull fer un petit resum de la repressió franquista que va patir aquest viler i retre-li un xicotet i merescut homenatge, a ell i tots els vilers que el seguiren en aquella aventura republicana.

Àngel era un home de 36 anys, farmacèutic i llicenciat en dret. Fou nomenat alcalde de la corporació el 20 de maig de 1931 i membre del Comitè d’Aliança Antifeixista. Segons la sentència, abans de la guerra pertanyia a IR,  era alcalde republicà i per això mateix no es va sumar a l’antidemocràtica  sublevació feixista. A més, va pertànyer al Comitè Revolucionari. Durant el seu comandament es van cometre diferents agressions al patrimoni local «y exacciones de dinero a personas de derechas; se manifestó contrario a esos desmanes y no tuvo participación en los asesinatos cometidos en la localidad». Durant la guerra va ser tinent de sanitat a l'exercit republicà i «dispensó algunos favores a personas de orden».

Unes setmanes desprès de finalitzar la guerra va ser detingut pels guanyadors. Fou jutjat per un tribunal militar a Dénia el 10/10/1939 que el condemnà a 20 anys de reclusió menor per auxili a la rebel·lió. El traslladaren al Reformatori d’Alacant el 29/11/1939. La Comissió Central d’Examen de Penes, li van reduir la condemna el 07/10/1940 a 12 anys i un dia. Supose que per l’excessiva població penitenciaria, va quedar en presó atenuada el 24/11/1942 i la llibertat condicional el 10/02/1943, però desterrat a Barcelona fins el 25/07/1943. La definitiva la va rebre per indult, el 9/04/1946. El TRP el va condemnar a 5 anys de inhabilitació per haver sigut alcalde republicà (Font  AHPA. Legajos 805 y 9160 - BOPA, 4-X-1944 – AGHD. Sumario 2956. Caja 15617/5).

Potser són massa dates que maregen una mica, però crec que han de constar, almenys una volta, per a memòria d’una etapa de la nostra recent història plena de llacunes fosques. Fou una generació de persones que ens queda reconèixer-los la dignitat furtada.