La Mutabalitat del Sol invictus

D’aquesta informació erudita sobre el Nadal, allò que em va deixar més encisat és l’apartat històric més remot, ço és la referència a la celebració d’aquestes dates per part dels antics romans: el Sol Invictus. Es tractava de commemorar que el dia comença a créixer sobre la nit després del solstici d’hivern. Amb la irrupció del cristianisme, el naixement de Jesús a Betlem esdevé el punt central de la festivitat prenent el relleu de l’anterior. Per tant, la celebració pren un caliu totalment diferent i aconsegueix mantenir-se al llarg de vint segles.

El punt de partida d’aquesta festivitat s’inicia amb la celebració de l’Advent, en la qual, durant els quatre diumenges anteriors al dia de Nadal, s’encén un ciri dins una corona i s’adquireix un calendari amb regals al seu interior. El pas següent correspon als ornaments nadalencs amb què les famílies abillen les seues cases (i no cases): enllumenats, arbres, tions, figuretes de betlem... Tot seguit els períodes lectius i, moltes vegades també els laborals, agafen un merescut parèntesi inaugurat amb nombroses representacions teatrals als col·legis, normalment de fort caràcter religiós. Arribem així al preàmbul del Nadal i a un dels dies més esperançadors: el sorteig de la Grossa de Nadal. Any rere any toca conformar-nos amb allò que tenim i observar a la televisió, amb certa rabieta, aquells afortunats arreu del país.

La Nit de Nadal, amb la posterior Missa del Gall que commemora el naixement de Jesús, i el dia de Nadal, a l’endemà mateix, són les festivitats més potents, riques i tradicionals, ja que es reuneixen les famílies, doten la sumptuosa taula d’aliments ostentosos i es canten nadaletes amb simbombes, matraques i panderetes. Alguns deixen per a Sant Esteve, l’endemà del dia de Nadal, allò que no van poder fer els dies anteriors.

Una altra curiositat que també em va deixar corglaçat és la festivitat dels Innocents. Sobretot perquè aquesta tradició ha estat molt desnaturalitzada des del seu origen. De fet, sempre he participat en bromes, algunes d’elles molt bèsties, i he penjat aquells perots blancs a les esquenes de tot el món. Però sabíeu que el rei Herodes va sacrificar tots els xiquets “innocents” per tal d’aniquilar aquell que anomenaven Jesús, i és justament això el que es commemora? Déu n’hi do!

El 31 de desembre rematem l’any en qüestió amb la disbauxa de la Nit de Cap d’Any, amb el corresponent sopar especial, el brindis amb cava i els 12 raïms que representen les 12 campanades, popularitzat des del 1909 per l’excedent del Vinalopó. I, com no, dies més tard arriba la màgia. A Alcoi, ens avancem amb les Pastoretes, el Campament Reial, les Burretes i el Ban Reial. I la vesprada-nit del 5, amb la fastuosa Cavalcada, els patges, els regals, l’adoració, els dromedaris, rialles i il·lusions. Caldrà, a més, tastar el tortell de Reis i coronar-se rei de la casa. Per a aquells ressagats (o experimentats), comencen les rebaixes el 7 de gener i, amb elles, la quotidianitat.

Doncs bé, amb tot aquest inventari d’innumerables esdeveniments, i les seues respectives mutacions, crec que estem desvirtuant aquestes festes tradicionals. En l’actualitat, encenem l’enllumenat nadalenc de carrer en novembre (potser a l’octubre si interessa captar l’atenció dels turistes); incloem amb força la figura anglosaxona del Pare Noel (incrementem els regals, que en tenim pocs); no demanem asguinaldo ni donem estrenes als nostres infants (estan captivats amb les tauletes, deixem-los tranquils); van dissolent-se com un terròs les bromes dels Innocents (quina mandra preparar-les!); la nit de Cap d’Any no ens abillem amb roba interior roja (quina ximpleria!); no cuinem casolanament el tortell de Reis (els venen com a xurros a les grans superfícies); no fem reunions multitudinàries (la COVID ho impedeix). En fi. Reflexionem! O acabarem mutant també els Nadals, potser amb una nova festivitat inventada per una nova religió? Potser eixirem guanyant. O no.