Aquesta biografia es complementa amb un catàleg de les obres conservades de l'artista, tant en institucions públiques com en mans privades.
La presentació del llibre es durà a terme aquest 27 de novembre a la que fou la casa d'estudis d'Antonio Gisbert, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.
Antonio Gisbert (1834 – 1901) és la nova biografia del pintor alcoià escrita pel Doctor en Història de l'Art Luis Alberto Pérez Velarde i editada per Ediciones Doce Calles. Partint de noves dades, Pérez Valverde reconstrueix la biografia des dels seus inicis artístics a Alcoi fins al seu exili voluntari a París, ciutat on va residir fins a la seua mort.
Aquesta nova biografia és un viatge per les diferents etapes de la vida del pintor alcoià: el seu aprenentatge a Madrid, el seu pensionat a Roma, el seu pas per la Reial Acadèmia de Belles d'Arts de Sant Ferran, la seua reeixida participació en els Salons de París i Exposicions Universals, i les seues relacions amb artistes espanyols del s. XIX. Referent a la seua residencia a Paris, descriu dos importants llenços: Salida de Cristóbal Colón del Puerto de Palos i Fusilamiento de Torrijos y sus compañeros en las playas de Málaga.
Gisbert, a més, va exercir càrrecs públics com a director del Museu Real de Pintures i Escultures, hui Museu Nacional del Prado, i del Museu de Tapissos de l'Escorial. El llibre profunditza sobre aquesta vida laboral, i el marc polític i les circumstàncies de la seua arribada en 1868 per a reemplaçar el càrrec de Federico de Madrazo en la direcció del Prado fins a la seua dimissió en 1873.
Luis Alberto Pérez Velarde, qui actualment treballa com a conservador en el Museu Sorolla, explica que "el llibre es pot considerar com el monogràfic més actualitzat sobre l'artista originari d'Alcoi, ciutat que sempre va estar molt present en la vida de l'artista i a la qual va tornar contínuament per a veure als seus familiars i pintar a la nova societat alcoiana de la segona meitat del segle XIX".
