La penitència del pare fester acaba amb robatori a la fira
- Però acabes maleint els Déus quan descobreixes que, enguany, pujar a una atracció val... TRES EUROS i MIG. Hi ha una que val CINC EUROS. I penses en la inflació, però...
La penitència del pare Fester es completa -aproximadament fins que els fills compleixen12 anys- anant el dia del descans a la fira. Un lloc allunyat del món on es sobreviu navegant entre conats de lipotímia i rots que encara saben a plis play. Enguany, la punyalada mortal i definitiva, els preus de les atraccions.
Inlfació o robatori? Els caretos dels pares i les mares festeres que el dia dels trons es comprometen de manera inconscient a dur als xiquets a la fira eren tot un poema.
Primer perquè feia una calor pròpia del mes de juliol avançat. I no suposa un consol el fet de no dur la túnica de fester i el coll de cuir que et secciona la jugular. La calor és insuportable. Et fa mal tot, agulletes i mal en llocs (pel maluc) on no sabies que hi havia músculs. Quan entres al recinte firal et venen records dels 4 dies festers i et cagues en tot. Em podria haver evitat eixe 'plantó' el dia de Sant Jordi... No era necessari anar a la segona Diana... però ja és tard. Tot fa mal.
T'alegres perquè entre la multitud et trobes un company de la filà, amb qui comparteixes alguna anècdota que encara està fresca en el record. Però acabes maleint els Déus quan descobreixes que, enguany, pujar a una atracció val... TRES EUROS i MIG. Hi ha una que val CINC EUROS. I penses en la inflació, però descobreixes que una volteta en el tren de la bruixa no pot pujar un 20% d'un any a altre. El cost de l'aigua que et tira el tipet del tren per a fer gràcia no pot valdre tant, encara que hi haja sequera.
Eixa és la raó perquè es podia pujar a les atraccions sense fer cua. El preu de les atraccions. I s'equivoquen, perquè tots anem a la fira amb un pressupost tancat... i com que (gràcies a Sant Jordi) no es pot pagar amb datàfon... els diners que et gastes són els mateixos coste el que coste muntar als cotxes o a la mini muntanya russa.
Un disgust que encara pot anar a pitjor. En tornar a casa, ens pillem una orxata d'un reconegut establiment de l'Alameda: QUATRE EUROS I MIG.
Atura el món que baixe.