La retreta, el carnaval fester
La festa està servida. Després de sopar a la kàbila, amb l'alcohol passejant pel cos i l'èxtasi d'estar al segon dia de Festes, quan encara queda energia, és el moment idoni per posar-se una disfressa rara, original, curiosa o absurda: té igual, sempre que es cride l'atenció.
Els Llauradors arrancaren la retreta del 2011 amb el seu creuer particular: un jeep amb la caravana dels esmorzars, que feia les de barra lliure per als turistes amb xancletes i calcetins, ulleres de sol trencades, maletes o paisans que volien desconnectar del món i encara no sabien on s'havien clavat. "Vacaciones de verano", com no, els acompanyava.
Els Contrabandistes arribaven amb reivindicació: l'orgull gay. Transvestits, malles, cuir i Miguel Bosé de fons, per donar, mai millor dit, ambient. Sens dubte, un dels membres va ser l'estrella de la filà: ballà, davant de la banda, mig nu, com si no hagués demà.
La Canyeta optà pels records i els joguets típics dels huitanta i els noranta: el futbolí, els Action Man i les Barbies, el Super Mario, els indis i els vaquers, el UNO, el dominó o els Teletubbies van tindre presència a la cercavila canyeta, amb "Todo o nada" de fons.
Els Cavallers del Cid -o la tribu del Cid, potser- havien capturat, vestits d'indígenes negres, uns exploradors, que ja anaven escalfats a l'olla, mentre sonaven ritmes tribals i dansaven al voltant dels nou capturats.
Els Pirates-Mariners tancaven el bàndol cristià amb la tradició hindú com a consigna: serps pel terra, flautistes, música hindú amb base electrònica, barbes i tilaks per doquier, amb un monjo budista que passejava tractant d'eixir, mentalment, d'allò.
Els Marrocs es llançaven amb vaixells, destrals i banyes buides d'os -però plenes d'alcohol- i amb els seus barrets víkings. Cridaven i lluitaven, mentre baixaven a ritme de xaranga.
Els Moros Vermells, sens dubte, s'emportaren el tema més esperat però més treballat: el 15-M. Els "indignats" acampaven a l'ajuntament i per tota La Plaça, mentre els policies de Catalino, suportats per un vehicle amb aigua que no era a pressió, però que estava fresqueta, carregaven contra els manifestants, els seus cartells i el mobiliari urbà que portaven. Els periodistes feien una breu presència, com els netejadors, que ja anaven movent a la gent d'on volien, amb l'excusa de netejar, molt abans de la retreta.
Els Moros Grocs, amb "Age of Aquario", baixaven coreografiant un ball tots alhora, amb signes de pau i floretes per totes bandes.
Els Kaimans, amb música xaranguera, es disfressaren, valga la redundància, de disfressats. El Karnaval Kaimà arribà, amb batukada inclosa en el pack.
Els Moros Verds, capitania mora, feren un circ al carrer amb un camió. Tancaren l'acte els pallassos de la tele, el públic i diversos icones apareixien per cantar, ballar i fer riure.
L'endemà, però, el juí al moro traïdor, l'alardo del tercer dia i l'ambaixada cristiana faran que la pau i la festa desaparega, més que siga una estona, per tornar a recrear l'ambient bèl·lic dels moros i cristians.