La revisió resulta indispensable
Després de parlar amb algunes veus vinculades amb la polèmica, finalitzem aquesta edició de L'Informe amb el convenciment de que una revisió dels impostos resulta totalment necessària, especialment tenint en compte els interessos de cada col·lectiu, l'aportació i el retorn que se'n fa realment a la societat
En plena època d'haver d'ajustar-nos tots el cinturó, la paraula 'tots' sembla que no és tan equànime com deuria de ser. Una de les moltes variants d'ajustar-nos el cinturó o una altra manera de dir-ho és: pujada d'impostos. Llum, gas, IVA, IRPF o IBI entre altres. Pujada justificada o no, és un altre tema del que es podria parlar extensament. De tota manera, el que es tracta ací és de qui i de quina manera paga certs impostos. En molts casos no es tenen miraments per les circumstàncies específiques -gens favorables en la seua gran majoria- de cada persona, família o col·lectiu. Per què en altres casos sí? S'ha repetit molt a les entrevistes l'expressió "o tots o ningú". A la realitat per a res es compleix açò, ni tots ni ningú paguen, ni blanc ni negre. Paguen uns quants el pes de tot, és un gris molt lleig i injust.
Quatre opcions a partir d'ací. La primera, anar cap al ‘ningú', una possibilitat gens viable amb les circumstàncies actuals. Aleshores, podem quedar-nos amb el ‘tots' d'ara. Un ‘tots' que com es deia abans, és de mentida. És ‘uns pocs' o ‘uns quants' que s'ha intentat cobrir d'igualtat, però que no en té gens a efectes pràctics. Seguint amb el ‘tots' poden haver dos possibilitats més. Anar cap a un ‘tots' sense miraments ni distincions, que en un primer moment pot parèixer el més adequat i just, però que tampoc seria real, ja que, per sort o per desgràcia sí que hi ha miraments i distincions bones i roïns cap a persones i col·lectius, dins d'aquesta societat. O per altra banda, anar cap a un ‘tots' on sí que es tingueren en compte les circumstàncies particulars de cada contribuent. Que es tingueren en compte, els excessos i els defectes, per a adaptar-se a ells d'una manera justa de veritat, i aconseguir així un ‘tots' equitatiu i raonable cap a les diferents situacions que ens trobem tots els dies. Opcions hi han, falta que en la tria i la posada en marxa d'aquestes, no estiguen per damunt els interessos egoistes de distinta índole d'uns quants o uns pocs, enfront als interessos col·lectius de tots.