La teoria del gat bocabadat

Fa ja alguns anys, en la dècada dels 90' del segle passat, es va publicar a la premsa la notícia d'un estudi que em va cridar l'atenció. Aquest estudi s'havia realitzat sobre el gat salvatge i el punt que em va sorprendre concloïa que el gat domèstic havia perdut volum cerebral respecte al seu ancestre, per la qual cosa els investigadors suggerien una revisió de la teoria de l'evolució. Semblava que la comoditat de la vida amb l'home i la seguretat que aquesta li donava havia conduit a aquest resultat involutiu.

Tampoc li vaig donar molta més importància i així van haver uns anys en que pràcticament vaig oblidar aquest estudi. Però fa ja un temps que ha tornat amb molta força a la meua memòria i no fa més que rondar-me pel cap eixa preocupant conclusió. De fet, el què més em preocupa és la possibilitat evident de que la Teoria de l'Evolució Darwiniana haja de ser profundament revisada. Que les espècies, al igual que pels factors ambientals puguen evolucionar, també puguen involucionar. Fins i tot a extrems que puguen portar a la seua desaparició.

Tot aquest rotllo ve a col·lació pel que des de fa ja massa anys es pot observar a l'ésser humà. Sobre tot a aquest País. La vida relativament còmoda, la seguretat i la borratxera econòmica que es va produir arran el que podem denominar "segon desarrollisme", durant els últims anys del segle passat i primers del pressent, durant el que ja tots denominen "bambolla immobiliària", sembla que va produir a l'ésser humà un efecte paregut al del gat domèstic de l'estudi: una profunda involució cerebral. Si no --encara-- en volum, sí --evidentment-- en nivell d'utilització.

Perquè no cap una altra explicació del que hui en dia està passant. Davant el cop d'estat mitjançant l'evident frau electoral --perquè fer exactament el contrari de TOT el que al programa es va prometre ho és-- efectuat per la dreta espanyola; davant la contínua utilització dels recursos públics per tal d'enriquir-se de la dreta del País, l'homo sapiens espanyol, l'homo sapiens valencià resta callat, papant mosques i jugant amb ratolins. I res més.

I el pitjor de tot es pensar que eixos gats domèstics, bocabadats, poden ser, fins i tot, capaços d'engabiar als pocs gats salvatges que encara en queden, per tal de defensar els gossos que, hui per hui, els governen.

PD.- Una altra cosa. Si mai havia tingut cap dubte de la capacitat autèntica de l'ex-regidor d'urbanisme del PP d'Alcoi, Fernando Pastor, aquesta setmana he pogut eliminar qualsevol dubte. Davant el problema que ell i el seu partit han ocasionat arran els edificis de l'Estambrera --entre moooolts altres--, ha estat capaç de passar de lo ridícul a allò més llastimosament patètic. Espere que desprès d'aquesta actuació, que el tribunal sentenciarà, evidentment, com a prevaricadora, aquest personal no torne mai més a la política.