La vaga general

Som hereus i víctimes d'un sistema d'organització d'un món que ja no existeix. Els partits polítics, els sindicats i les velles democràcies europees actuals són el resultat d'una evolució històrica molt concreta que partia (es donava, començava, es produïa...) al calor de la Revolució Industrial. Ha plogut tant des d'aquells moments, que hi ha molta gent (malintencionada i benintencionada) que no s'ha adonat de que aquell món ja no existeix.

Els partits i els governs no serveixen de res en un planeta globalitzat. Rajoy, De Guindos i Montoro no són ningú davant els Mercats i uns col·legues europeus que tampoc no tenen ni idea (o juguen a fer-nos creure "que no la tenen") de que ja no pinten una mona. Titelles. Perquè els interessos d'Espanya ja no són d'Espanya (ni els d'Alemanya d'Alemanya, ni els de Bèlgica de Bèlgica...).

Els interessos, ara, són d'un fons qatarià d'inversions participat per una companyia d'assegurances amb seu a un paradís fiscal, que té el 35% de les accions d'un banc radicat a Suïssa, que per a fer diners virtuals a la Borsa de Tòquio s'inventa uns bonus d'alta rendibilitat associats a la indústria farmacèutica, finançats per l'FMI i que acaben comprats per una societat de permuta d'accions amb rendibilitats de 10 anys.........

No m'importa el més mínim saber si el seguiment de la vaga va ser 3 o 10 (són les muntanyes-debat sobre aquestos detalls ABSOLUTAMENT INSIGNIFICANTS els que ens impedeixen vore el problema gros). No m'importen el més mínim l'opinió de Mariano, Alfredo, Cándido, Ignacio, María Dolores... (és un diàleg entre sords i muts). No vull tornar a sentir posicionaments adequats només a una revolta ludita de 1821. Crec que està clar que les persones hem deixat d'entendre el món perquè les velles paraules ja no serveixen per a explicar-lo i fer la vaga "a l'antiga" només frega al treballador (qui, a més, no ho entén o no pot fer-la per por a perdre el seu lloc de treball).

En 3 anys, una companyia com Apple tindrà un valor en borsa equivalent a tot el PIB de l'Estat Espanyol. És a dir, una única companyia de 60.000 treballadors té el mateix pes econòmic que un país de més de 45 milions de persones. Mmm... no sé a vostés, però a mi hi ha alguna cosa que no m'acaba de quadrar. I el millor de tot és que no és un cas únic, ja que podríem parlar de Pfizer -130.000 treballadors-, Shell -101.000-, etc.

I jo crec que la cosa és ben senzilla. Volem fer vagues? Genial! Però fem-les de manera diferent a les del segle XIX; perquè als governs del PPOE els la suda bé. En lloc d'intentar que paren vàries desenes de milions de persones d'un país, fem que s'aturen unes dos o tres multinacionals i durant un parell de setmanes. Dic jo que seria més efectiu parar 300.000 persones, que econòmicament parlant valen 3 països com Espanya, que eixes vàries desenes de milions de persones. I voríem com a Los Mercados, que són el govern real, se'ls n'anirien les putes ganes de fotre-se'n de la gent.

Està clar que un problema gros seria com organitzar-ho. Però eixe problema no és ni la meitat de gros que canviar determinades mentalitats.

Germán Llorca
Mirades d'ARA