L'accés a l'habitatge, primer factor d'exclusió social

Recentment hem conegut com novament a la nostra ciutat s'ha esfonsat un habitatge al carrer Sant Francès, on una família en situació d'exclusió social ha hagut de sortir de matinada pels peus per risc de la seva integritat física.

A falta de saber els detalls del cas, i malgrat els recursos que avui les administracions públiques competents tenen per detectar la situació de famílies en situació vulnerable, tornen a passar aquestes situacions tan preocupants.

Pel que fa a l'edifici, el fet que s'esfonsés és producte que el sistema de control sobre l'estat dels edificis no funciona del tot correctament i per diversos factors.

Tot i que hi ha una legislació al respecte- la inspecció o evulació tècnica d'edificis- es produeixen aquests casos. D'una banda, el règim sancionador no es compleix, derivat de moltes causes i encara que hi ha establert un sistema d'ajudes per a la rehabilitació i el manteniment dels habitatges antics o en mal estat, aquest mecanisme a la vista és insuficient.

Hi ha edificis o habitatges on els seus propietaris els dificulta l'accés a un crèdit per fer les obres pertinents i es més endavant al final del procés quan rebran les ajudes estipulades. Hi haurà altres casos de deixadesa per part del propietari i la sanció no li suposa una situació que l'obliga a prendre mesures per mantenir l'habitatge en condicions, i una altra cosa sería preguntarse - que pot fer més l'Administració pertinent per evitar que passin desgràcies i quan es pot tancar un edifici que corri risc d'esfonsament i no es compleixen les advertències de la Inspecció d'Edificis, ni tan sols amb sancions.

L'habitatge és el cost més important per a les persones i families vulnerables i mes quan pateixen una situació de marginalitat social. El cas d'Alcoi, on el fet de ser seu universitària ha encarit més d'un 20% els lloguers en poc temps i és més difícil el poder lloguar, ja que els estudiants passen a ser un col·lectiu que els propietaris busquen per les seves característiques - seguretat en el pagament de l'arrendament, cap problema a haver de desnonar-los ja que el seu pas és temporal, etc-.

Espanya ha passat a ser un país d'un 2% de vivendes de lloguer a més d'un 20% (A Europa Alemanya o Suiza tenen el 40 i el 60% de lloguer) però al nostre país, factors com la  inestabilitat laboral en particular i la necessitat de tenir estalvis per accedir a la compra d'habitatge - ja no es dóna finançament del 100% del preu de compravenda o de taxació ia més cal pagar un 10% d'impostos més notaria etc- fan difícil l'accés a la compra d'habitatge. No hi ha ajudes per a la compra d'habitatges ni subvencions, només amb prou feina, 10.000 € per a adquisició d'habitatges en poblacions que pateixin despoblament, i per si fora poc noi tenim casi habitatge públic en Espanya.

Per altra banda, el lloguer està ara més cuidat al nostre país - l'ajuda al lloguer del Pla d'Habitatge, fins al 50 % del mateix per a famílies vulnerables o amb càrregues familiars i d'altres, el Bo jove, i la desgravació autonòmica per pagament de lloguer, són alguns dels al·licients que tenen el lloguer avui dia davant la compra.

La bona notícia pot estar a l'impuls per part del Govern de l'Estat en la construcció de més de 50.000 habitatges per als propers dos anys destinats principalment a lloguer social, en el cas d'Alcoi podrien ser més de cent habitatges a la part que correspondría de els terrenys de la Colònia d'Aviació.

La nova Llei d'Habitatge on es trata de controlar la pujada del lloguer, no realitzar desahucis abusius, regular els preus en zones tensionades, no abusar en les clausules dels contractes etc, no s'està complint a la majoria de Comunitats Autónomes de l'Estat , ja que estan governades pel PP i aquestes competències en vivenda que tenen s'utilitzen políticament per desgastar el Govern central, sense importar si són bones o no estes mesures per a les persones amb recursos baixos.

Les llistes en les Administracions municipals de persones que busquen habitatges socials de llotguer, así a Alcoi com a altres llocs és inasumible.

Des de les ONGS com la nostra -No+Precarietat Alcoià-Comtat- som testimonis de la dificultat d'accés a l'habitatge pels grups vulnerables, especialment també per a les persones migrants.

L'habitatge a molts llocs, com a grans capitals o zones de costa, fan que moltes persones hagin de recórrer a menjadors socials o ajudes perquè encara treballant són incapaços d'afrontar els alts lloguers que se es demana, fins i tot per habitatges que no reuneixen les mínimes condicions. En definitiva l’habitatge es el principal problema que tenen moltes familias i persones i sobre tot les excluides.

Respecte a lo pasat al carré San Francés, aquesta vegada no hi ha hagut cap desgràcia personal, pero també crida l'atenció que aquesta família no estava ben localitzada i atesa la seva situació de precarietat. Alguns dels drets a què tenien opció la mare i els tres fills ni tan sols s'estaven gestionantse en el moment del succés ( pensions, rendes mínimes, etc) i aixó es mostra que el nostre sistema de Benestar Social i de les ajudes pertinents als més necessitats, fracassa moltes vegades.

Des de la societat i des dels Grups que donem suport a les persones vulnerables, hem de fer un esforç per exigir més implicació de les Administracions cap a les persones marginades, la incorporació social de les quals i per tant laboral els resulta més difícil i la seva vida en ple segle XXI es prou miserable. Una dona i tres fills adults vivint en males condicions i amb una manca de seguiment de la seva situació no s’entén del tot, independentment de la situació personal i marginal de la familia. Segur que ara s'estarà més a sobre del tema, però no ha de ser sempre quan passa o ha estat a punt de passar, una nova desgràcia.