- L'equip segueix a 2 punts del descens però amb una sensació d'inoperància absoluta
- Vicente Parras, l'entrenador menys questionat de la història del Deportivo, no trau rendiment dels seus jugadors.
- 1 victòria en 11 partits
Sense novetat. Mateix patró, mateix disgust. Errada defensiva de pati de col.legi a una jugada a baló aturat del Castelló. Embolic entre dos defenses alcoianistes i Kochorashvili remata a plaer Després, bona voluntat però res de pólvora. Derrota merescuda per la incapacitat del Deportivo per a fer un gol i mala pinta. Molt mala pinta.
La situació comença a ser desesperant, i la sort del Deportivo és que els que van darrere no sumen ni de casualitat. Els números són de descens en la segona volta i tot i que el rival, el Castelló, està cridat a l'ascens, un empat haguera estat el més raonable. Però l'Alcoyano no marca, ni genera perill, perd balons contínuament i cau en les trampes més infantils dels rivals caent en faltes absurdes en els minuts de descompte.
Amb aquest panorama, i sense cap reacció previsible, el futur del Deportivo sembla abocat al descens. Així de clar. Els fitxatges d'hivern (a excepció de Liberto, que almenys ho intenta) no estan a l'altura i les errades impròpies de futbolistes professionals en defensa, condemnen a l'equip a perdre irremeiablement. En cap moment del partit s'ha intuït o percebut perill real per part de l'Alcoyano.
No hi ha reacció, no hi ha idees, no hi ha sang, i l'entrenador es dedica a llevar-se les culpes contínuament en les rodes de premsa. L'estat físic dels jugadors, la situació econòmica de la primera volta... però autocrítica, res de res. No sabem si intueix el seu relleu tot i l'alé que li arriba de l'afició i el suport absolut i inqüestionable de la premsa més afín. Siga pel que siga, Parras és l'entrenador més respectat i intocable des que el futbol existeix al camp del Collao. Paco López, entrenador del Llevant de primera, fou acomiadat amb l'equip en llocs de descens.
Feta aquesta reflexió, la crònica del partit s'escriu molt fàcilment. Bona predisposició i lluita de l'Alcoyano en els primers 25 minuts fins que un baló fàcil en l'àrea de Bañuz queda dividit davant la defensa, que queda paralitzada. Kocho, plàcidament, només hi ha hagut de xutar a porta mentre Armental i Raül decidien qui retrucava.
A partir d'ací, més cor que qualitat ni decisió. Algunes ocasions soltes de Carbonell i Alcaina i una bona internada de Liberto que no ha rematat ningú. Bona predisposició, sí, però res més.
El Castelló ha tret petroli d'un partit disputat, amb bon ritme, però que, per desgràcia, tothom sospitava que acabaria amb -mínim- 1 a 0.
CASTELLÓN: Alfonso; Kochorashvili, Baas, Cristian (De León, 70’), Suero (Carles, 87’), Koné (Fabrício, 59’), Óscar Gil, Manu Sánchez, Diori, Raúl Sánchez (Cubillas, 87’) i Calavera.
ALCOYANO: Bañuz; Primi, Raúl, Fran Miranda, Soler, Agüero (Juanan, 82’), Liberto, Moyita, Armental (Koke, 73’), Carbonell (Lobato, 82’) i Alcaina.