L'Art de la manipulació

Rumiant-ho fredament, se m’ocorre una pregunta, la resposta de la qual ens sorprendria. Qui no ha manipulat mai (o s’ha deixat manipular) en alguna faceta de la nostra vida com ara al treball, a casa o a l’amor? Aquesta qüestió recorda la sentència evangèlica de qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra.

Ara bé, en comptades ocasions, la manipulació pot ser fins i tot sana, curativa o balsàmica. De fet, recorde haver llegit en algun text expositiu que l’OMS recorre moltes vegades a la manipulació d’aliments per tal d’eliminar qualsevol element danyí per a la salut pública. Però els humans som per naturalesa incrèduls, desconfiats i recelosos, sobretot, quan ens arriben notícies d’àmbits que no controlem, com ara els científic, sobre el qual ens bombardegen a informacions (moltes d’elles manipulades) pels mitjans de comunicació i xarxes electròniques.

Darrerament hem assistit a dos episodis esperpèntics de votacions que fan molta pudor i que incrementen el nostre nivell d’incredulitat. Tots dos estan alçant molta polseguera, perquè al cap i a la fi, els més perjudicats no deixem de ser nosaltres, la gent de carrer que en patim les conseqüències. Encara reste atònit amb la votació de fa uns dies de la reforma laboral al Congrés. Per totes bandes hi ha suspicàcies, discrepàncies, estratègies i maniobres. Tots miren pels seus interessos, oferint una imatge sense escrúpols ni pietat. Per cert, qualsevol de vosaltres sabeu quins eren els punts forts d’aquesta reforma laboral? Aquesta informació no és tan cridanera com l’anterior, veritat?

En segon lloc hem quedat bocabadats després que RTVE anunciara, a contracor, que menys d’un irrisori 4% del públic estatal havia votat la cantant Chanel perquè representara Espanya al, cada vegada més grotesc Festival d’Eurovisió. Cinc persones d’un tribunal, segurament triat a mà, van pesar més que centenars de milers de votacions. I l’ombra allargada de tallar les ales a al·legats feministes, culturals i lingüístics sembla augmentar la total desconfiança a l’ens públic.

La manipulació té, i ha tingut, tanta importància i poder al llarg de la història que ha justificat tota classe de crueltats, salvatjades i guerres. A dia de hui, enfoquem la vista al conflicte rus-ucraïnès, ja que, segons moltes informacions, el govern rus tracta de manipular vídeos falsos per tal de justificar un imminent atac als ucraïnesos. Es pot ser més miserable?

I per últim, no oblidem el món del futbol. Ja no recordeu el sorteig d’octaus de final de la Champions League, el qual es va fer repetir de nou després d’una flagrant “errada” dels organitzadors? O les típiques “boles calentes” que hem anat tafanejant any rere any després de cada sorteig d’aquest tipus?

Bé, entre tants exemples nefastos, aquesta vesprada he escoltat a la ràdio un que m’ha semblat que obria un fil de llum esperançadora i que caldria imitar, tot i provenir dels britànics. És clar, quan associem futbol i Anglaterra sembla que s’hi perfila un vincle litúrgic inalterable i incorruptible, sobretot en les classes baixes d’aquest esport. Bé doncs, a la FA Cup (l’equivalent a la Copa del Rei espanyola) hi participen aquest any 737 equips, molts d’ells totalment amateurs que, comptant amb un estadi propi i pagant una quota d’aproximadament 90€ tenen dret a participar-hi. A més, entren des de primer moment en un sorteig totalment pur, dins d’un sac on deambulen les 737 boletes. I aquesta pràctica equitativa entre els poderosos i els pobres va desenvolupant-se des de fa més de 140 anys. Quin goig per als modestos!

Tanquem els ulls i somiem! Les utopies es poden convertir en algun moment de la nostra vida en realitat, no creieu? Penseu que estic manipulant-vos?