L'economia, amarga com el café

Tot i que, com hem dit, estan ja assentats a les seues noves obligacions, aquestes primeres setmanes des que formaren el govern de coalició han estat una barreja de sorpreses (quasi totes amargues) i carreres per prendre impulsos i poder començar, de veritat, a governar.

Com han indicat els tres principals responsables de la ciutat, Toni Francés, Rafa Carbonell i Paco Agulló, les necessitats de posar al dia i en ordre els comptes municipals han imperat sobre moltes altres. Malgrat que la qüestió econòmica es superposa constantment i és transversal, el contacte amb la ciutadania ha sigut freqüent i reiterat en tot aquest temps. Pot ser, una de les assignatures pendents fins ara a Alcoi.

Francés apuntava "racionalitat i austeritat" a l'hora de revisar els comptes i projectar els futurs números que regiran la ciutat. Però també ha assenyalat altres dos línies bàsiques que han acompanyat al seu equip en aquesta 'pretemporada política'.

Un d'ells és el reordenament i repensament de la política urbanística. El "caos urbanístic" dels últims anys, com l'ha definit l'Alcalde, és per a tots ells fins i tot més gran que l'econòmic. El principal maldecap: aquells projectes que ja estan en alguna fase d'execució. El bulevard, la Rosaleda o Serelles, han estat tres dels motius d'enfrontament polític d'aquests últims exercicis. I no solament dins del consistori, al carrer aquestes qüestions també suposaven problemes d'enteniment i divergència evidents. Pendents com estem de l'aprovació definitiva del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), encara hem de donar gràcies que a la Font Roja no es va arribar a tocar ni un gram de terra.

Altre dels objectius principals d'aquest govern de progrés és la creació d'ocupació. La diversificació de la nostra economia, per tant, una obligació immediata si volem ser una font de futur i no un calaix de passat.

Tot açò passa pel Parc Tecnològic, per la constitució final de la Mancomunitat de l'Alcoià-Comtat i el polígon mancomunat, per la nova seu d'AITEX, pel Clúster Disseny d'Alcoi, per tota aquella suma de "sinergies", com ha dit Carbonell, que els mateixos membres del tripartit han recollit en un document resumit en quasi 15 pàgines i en un encontre d'una hora amb la premsa alcoiana. El problema ens retorna a l'inici del text: ordenar el caos de les xifres; intentar acabar "el pitjor any de la història de la democràcia" (Francés) millor de com el comencem; i buscar sucre, entre tots, per tal que el café de tots els matins mentre llegim la premsa no siga tan amarg.