L'Ermita de la Sang de Castalla
- L'estil gòtic valencià o de reconquesta es percep en els diferents arcs apuntats amb els seus respectius contraforts en el seu interior donant pas a la construcció d'un sostre de fusta. En cada volta trobem els escuts de les famílies dels Senyors de Castalla
Visitant el Castell de Castalla situat a la part alta del turó, veiem una cosa que ens crida l'atenció, una xicoteta cúpula blava que destaca en el tardorenc paisatge. Atesa la curiositat, ens endinsem seguint la senda i descobrim de què es tracta, la xicoteta però encantadora Ermita de la Sang.
La història es remunta a la segona meitat del segle XIII, encara que anteriorment va ser mesquita durant la dominació àrab fins a l'any 1245. Aquest any, va tindre lloc la consagració per Jaume I durant la reconquesta, pertany a l'estil “Gòtic Valencià”. Està construïda a les faldes del turó del castell adaptant-se a les corbes de nivell del terreny.
En 1460 a causa del creixement de la població s'amplia l'església. Es construeixen dues voltes noves i una xicoteta sagristia amb volta de creueria on es guardarien els objectes de la litúrgia. Va haver-hi una següent ampliació en el segle XVI amb diferents capelles i una cúpula, donant lloc a la xicoteta cúpula que podem veure hui.
L'estil gòtic valencià o de reconquesta es percep en els diferents arcs apuntats amb els seus respectius contraforts en el seu interior donant pas a la construcció d'un sostre de fusta. En cada volta trobem els escuts de les famílies dels Senyors de Castalla. A més, el seu canvi d'església a ermita va permetre que es conservara la imatge de la patrona del municipi, la Verge de la Soledat.
Tot això crea un ambient molt acollidor en el xicotet temple.
Durant un dels processos de restauració va tindre lloc una important troballa arqueològica. Es van trobar al subsòl de la cripta restes humanes i pedres amb inscripcions, se sospita que són inscripcions funeràries. En 2012 es van analitzar i es va confirmar que daten del segle XVI.
Arquitectura
La seua façana és senzilla, però hi ha dos elements que destaquen, l'arc de mig punt i l'escut de pedra amb les set nafres de crist, emblema de la Confraria de la Santíssima Sang del Nostre Senyor Déu Jesucrist.
Només es pot visitar el seu interior els diumenges en horari de 16.30 h. a 18.00 h. i com a cosa excepcional concertant cita prèviament, inclou visita gratuïta.
Com a conclusió, dir que l'ermita és important a causa de la seua antiguitat i al seu model constructiu propi del lloc i del moment.
Castalla ens convida a fer una passejada pel seu conjunt monumental, el Castell, l'Ermita i l'Aljub, sense oblidar el seu barri antic amb els seus carrers estrets i empinats amb un estil medieval. Una vegada allí, es recomana provar els típics gaspatxos, servits en una base de coca que et sorprendran.
Però la nostra visita no acaba ací, ja que hi ha altres recursos turístics de períodes similars als voltants, com ara El Castell de Banyeres, Castell Medieval de Benifallim, Església de Sant Jordi a Alcoi, recursos turístics que estan en bon estat i valen la pena visitar.
Pilar Molina. Alumna del cicle formatiu de Guia, Informació i Assistències Turístiques de l’IES Serra Mariola
