Article d'opinió de Natxo Lara, Periodista
Les campanyes electorals són caspa pura
Fa dies que em dedique a preguntar als 'joves' (pose cometes perquè jo em considere un d'ells) què opinen de la campanya electoral i dels polítics que ens envolten. A la meua pregunta em responen amb una mirada d'incredulitat. Açò no va amb ells, no entenen els codis, ni el llenguatge ni els canals de transmissió. I és que les campanyes electorals no han canviat des del 79.
Els partits polítics haurien de reflexionar a voltant dels canals de comunicació, els emissors, els receptors i el missatge en campanya electoral. Perquè l'única cosa que realment treballen són els missatges (tot i que farcits de mentides). Del canal, han innovat una mica en el disseny i la utilització de les xarxes socials. Però pare vostè de comptar.
Les campanyes són un 80% inútils i segueixen centrades en els majors de 60 anys. I obliden els candidats i els seus assessors que hi ha un grup de persones que fa quatre anys no tenien edat de votar i que ara sí que ho faran. I este col.lectiu està tendre i verge per a la política. I a eixos, ni cas.
Perquè és que ara, resulta que els joves no veuen la tele, no identifiquen als maromos que pengen d'algunes parets dels carrers... i no saben què és ETA.
Així que, pense que haurien de pensar en canviar radicalment la manera de reclamar l'atenció de la població perquè els donen el vot.
En primer lloc, cal canviar encara que siga progressivament la imatge 'casposa' del trage i la corbata i les sabates de taló. AIxò ja queda fins i tot malament. Cal cuidar l'aspecte, però fer-lo més 'casual'. TikTok és bona eina, i sobretot, els perfils PERSONALS de les xarxes. Investiguen, per favor.
Seré més il·lustratiu... Imaginen vostés què pensaria un xaval o xavala de 18 anys si anara a un míting? Per a ells seria, segur, una marcianada. Un rollo d'hora i mitja on polítics que quasi ningú coneix fan propostes impossibles i enumeren projectes que han aconseguit. L'auditori, una plaça segurament plena de familiars i amics dels de la llista amb banderes del partit. Vore als tècnis de so badallar (perquè cada dia repeteixen el míting en un poble diferent) i fer el seguiment del tipet que es llança com un llop a recuperar les banderes per a emprar-les l'endemà en una altra plaça... provocaria l'admiració més absoluta dels nostres jovenets.
Cal pegar-li una volta a tot, perquè des del 79 ja ha plogut prou. I la gent té estudis i s'ha alfabetitzat de manera autodidacta a través d'Internet. I ja no cola.
- Imaginen vostés què pensaria un xaval o xavala de 18 anys si anara a un míting? Per a ells seria, segur, una marcianada
- Perquè és que ara, resulta que els joves no veuen la tele, no identifiquen als maromos que pengen d'algunes parets dels carrers...