Les exempcions fiscals, aconfessionals?

IBI. Tres sigles que han generat opinions encontrades i una certa polèmica aquestes últimes setmanes a Alcoi. Les sigles corresponen a Impost sobre Béns Immobles. Aquest impost grava el valor -com diu el seu nom- dels béns immobles, ja siguen de naturalesa urbana, rústica o amb característiques especials pròpies. L'impost va a parar a l'Ajuntament de cada municipi al qual estiguen localitzats els immobles. Així i tot, la seua gestió es compartida per l'Estat i els ajuntaments. Se suposa un impost objectiu, ja que, la quantitat a pagar recau exclusivament sobre el valor de l'objecte -immoble- en sí, sense importar altres circumstàncies dels subjectes a pagar.

Aquesta última és una de les qüestions més objectables perquè sí que hi ha exempcions respecte a aquest impost. Aquestes:

- Els serveis públics (defensa, seguretat, educació i serveis penitenciaris)

- Els immobles destinats a usos religiosos per aplicació de convenis amb la Santa Seu, amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques, amb la Federació de Comunitats Israelites i amb la Comissió Islàmica

- Els col·legis concertats

- Els immobles subjectes a la Llei de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives

- Els que pertanyen a governs estrangers o que els siguen d'aplicació l'exempció per convenis internacionals

- Els que pertanyen al patrimoni històricoartístic i dins d'aquest:

_Els declarats expressa i individualment monument o jardí històric i que estiguen inscrits com a tals en el Registre de béns d'interès cultural 

_Els immobles situats dins de la zona arqueològica i inclosos en el Pla General com a objecte d'especial protecció

_Els immobles situats dins del conjunt històric, catalogats com a objecte de protecció integral o singular i amb una antiguitat igual o superior a 50 anys

_Els que pertanyen a la Creu Roja

D'aquesta llista, l'exempció concreta que ha encetat el debat sobre l'IBI a Alcoi és la dels immobles destinats a usos religiosos per aplicació de convenis amb la Santa Seu, amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques, amb la Federació de Comunitats Israelites i amb la Comissió Islàmica.

El punt de partida és el plenari municipal del 30 de maig quan Esquerra Unida-l'Entesa presenta una moció on demana, entre altres coses, que es "revise l'acord amb la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics de 1979 amb respecte de l'IBI a l'Església Catòlica i altres confessions religioses, així com als seus organitzadors i centres d'ensenyança religiosa" i "Que s'inste a les Corts Generals que facen les modificacions pertinents en la Llei d'Hisendes locals, en la Llei de Mecenatge i Fundacions i altres normes locals i lleis estatals i autonòmiques, per a evitar injustificables exempcions de l'IBI i d'altres impostos a l'església catòlica i a altres entitats jurídiques".

Dos punts claus en aquesta moció. Primer, l'acord amb la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics del 3 de gener de 1979. El primer punt de l'article IV recull açò:

"Artículo IV
1. La Santa Sede, la Conferencia Episcopal, las diócesis, las parroquias y otras circunscripciones territoriales, las Órdenes y Congregaciones religiosas y los Institutos de vida consagrada y sus provincias y sus casas tendrán derecho a las siguientes exenciones:

A) Exención total y permanente de la Contribución Territorial Urbana de los siguientes inmuebles:
1) Los templos y capillas destinados al culto y, asimismo, sus dependencias o edificios y locales anejos destinados a la actividad pastoral.
2) La residencia de los Obispos, de los canónigos y de los sacerdotes con cura de almas.
3) Los locales destinados a oficinas de la Curia diocesana y a oficinas parroquiales.
4) Los seminarios destinados a la formación del clero diocesano y religioso y las Universidades eclesiásticas en tanto en cuanto impartan enseñanzas propias de disciplinas eclesiásticas.
5) Los edificios destinados primordialmente a casas o conventos de las Órdenes, Congregaciones religiosas e Institutos de vida consagrada.

B) Exención total y permanente de los impuestos reales o de producto, sobre la renta y sobre el patrimonio.
Esta exención no alcanzará a los rendimientos que pudieran obtener por el ejercicio de explotaciones económicas, ni a los derivados de su patrimonio, cuando su uso se halle cedido, ni a las ganancias de capital, ni tampoco a los rendimientos sometidos a retención en la fuente por impuestos sobre la renta.

C) Exención total de los Impuestos sobre Sucesiones y Donaciones y Transmisiones Patrimoniales siempre que los bienes o derechos adquiridos se destinen al culto, a la sustentación del clero, al sagrado apostolado y al ejercicio de la caridad.

D) Exención de las contribuciones especiales y de la tasa de equivalencia, en tanto recaigan estos tributos sobre los bienes enumerados en la letra A) de este articulo".

Segon, la Llei de Mecenatge de 2002. Aquesta afecta a les entitats sense objectius lucratius. La seua finalitat és fomentar el mecenatge i que es promoga la implicació de la societat civil en la conservació del patrimoni artístic i històric. Açò mitjançant, l'augment dels incentius fiscals de mecenatge i millorant la fiscalitat de les entitats sense ànim de lucre.

Una vegada ja es coneix de què parla el contigunt de la moció presentada per EU, el plenari municipal va transcórrer -explicat breument- d'aquesta manera: El PSOE i el Bloc-Compromís presenten esmenes cap a aquesta moció. Esquerra Unida, sí que accepta afegir algunes modificacions del PSOE, però no cap dels punts de l'esmena proposada pel Bloc-Compromís. El resultat acaba sent: la votació en contra per part del PP, la votació a favor per part del PSOE i EU i l'abstenció del Bloc. La moció no va prosperar.

Un altre resultat paral·lel d'aquest plenari és tot el soroll generat a peu de carrer. És per això, que s'ha parlat amb distints implicats en aquest debat: David Abad, Regidor d'Hisenda; Paco Agulló, Regidor de Participació Ciutadana; José Lués Aracil, Pàrroc de Sant Josep Obrer; Ismael Ortiz, Coordinador de Càrites Interparroquial d'Alcoi i Juan Cortés, President de la Creu Roja d'Alcoi. D'aquesta manera es pretén fer conèixer més a fons totes les perspectives que formen part d'aquesta qüestió i separar el soroll de la informació.