Les 'F' de Toni Francés

Aquesta ciència evoluciona cada 4 anys amb tendències diverses. Fa vint anys, les campanyes electorals eren llargues i amb missatges densos. Canviar el poble, transformar la Societat i eixes coses. Després descobriren (Herst, el que Orson Welles interpreta en Ciudadano Kane), que el que importava era el lideratge; és a dir, la persona. Felipe González, Pepe Sanus o Eduardo Zaplana.

Feia el mateix el que digueren i el que proposaren, perquè la seua presència en les distàncies curtes o llargues eren demolidores, i ells a soletes guanyaven les eleccions.

Més tard vingué la combinació del lider + el missatge, amb Obama i el 'We can' (Podem), i una mica més tard, ja no importava tant el líder i sí el missatge i la rendibilitat de la gestió. La gent ja no és tan 'cateta' i pensa, i sap valorar si un alcalde o alcaldessa ho està fent bé o malament.

L'audiovisual, la creativitat i les xarxes socials acaben de rematar la qüestió marquetiniana, de tal manera que un bon missatge adobat amb una bona creativitat audiovisual que destaque la gestió política del personatge pot ser suficient per a guanyar unes eleccions. Tot ben rodat a les xarxes Facebook i twitter.

A més, el missatge s'ha reduït en llargària i nombre de paraules per passar a ser clar i concís. "We can", "America First"... o aquell del visionari Sedano, "Clar que sí".

Un missatge, una frase (Alcoi parla Francés) pot ser més que suficient; fins i tot dues paraules (ZP, de Zapatero) per plantejar una campanya certera.

Els que han dissenyat l'inici de campanya de Toni Francés, alcalde i alcaldable per Alcoi pel PSOE, en saben prou d'açò, i han apel.lat a un missatge tan curt que no existeix; sense paraules.

Han estat capaços de, amb una caricatura i amb estètica quasi dels primers dibuixos animats de Walt Disney, presentar-nos al candidat en 45 segons. Sobren les paraules i els missatges: tot visual, tot clar i identificable.

Però no només opten pels missatges fàcilment interpretables per qualsevol alcoià o alcoiana, a més, parteixen del principi fonamental de les 'F' alcoianes.

I és que hi ha un manual no escrit del bon ciutadà d'Alcoi que ha de complir amb una sèrie "d'efes" imprescindibles. La 'F' de Festa, la 'F' de Família, la 'F' de Faena i la 'F' de futbol (no tant ser futbolero però sí devot de l'Alcoyano). Perquè al vídeo apareix Francés amb la samarreta del Deportivo, el vestit de Miquero, de partge dels reis, amb el casc de faener...

Francés ja pot presumir d'aquestes 'F' tot i que abans no era massa habitual del Collao, ni tampoc dels assajos festers. Ara, huit anys després, compleix amb tots els ingredients de l'alcoianet 'de llibre'.

Per això, intuïsc que els pensadors de la campanya de Francés han tirat mà de les 'efes' de l'alcoiania per reflectir un candidat que, sense ser el prototip de líder de generacions anteriors, ha estat capaç d'adaptar-se al 'traje' d'alcoià que reclamen els que tenen un balcó al Sant Nicolau o s'assenten a Gol B . Els anys i l'absència d'una oposició ferma i incisiva l'han donat el temps i la tranquil.litat per a cuinar-se com un alcaldable d'Alcoi 100 per cent.

Per als que ens agrada analitzar totes aquestes coses, un únic "però". Haurien d'haver esperat un parell de dies per traure el vídeo des que el proclamaren candidat  no traure'l a les poques hores. Només per fer creïble allò que va dir uns dies abans "que no sabia si es presentaria"; i que va dir que sí després d'una assemblea en què els seus li demanaven per favor que repetira.

Els que veiem House of Cards sabem que en una nit no es pensa ni es fa eixe vídeo.

Aixo haguera estat perfecte.

Natxo Lara. Periodista