Les filaes desaparegudes: un patrimoni en reconstrucció
Els Moros i Cristians d'Alcoi, han estat marcats al llarg de la història per la creació i desaparició de nombroses filaes.Al llarg del temps han existit al voltant de 119 filaes, encara que actualment, com tots sabem, queden 28 en actiu. Aquesta xifra reflecteix l'evolució i els reptes d'aquestes agrupacions festeres, amb casos curiosos i altres intrigants que han quedat gravats en la memòria històrica.
Historiadors i investigadors destacats, com Francisco Fernando Simón Marín, treballen per desxifrar el passat d’aquestes comparses, aprofundint en els seus orígens, evolució i desaparició, per comprendre millor l’evolució de la Festa alcoiana.
Filaes que mai van arribar a participar
Algunes filaes, tot i haver estat aprovades per l'Associació de Sant Jordi (ASJ), mai van arribar a desfilar. Aquest és el cas, per exemple, de la filà Gallegos i de dos filaes de Francesos del segle XIX. Més recentment, el 1960, es va fundar la Filà Catalanes, també aprovada pel Casal. No obstant això, en no acudir cap representant a l'acte de la Glòria, l'ASJ la va declarar extingida. Aquesta circumstància va permetre que el seu lloc fou ocupat per l'actual filà Aragonesos.
El caos del Segle XIX
Durant el segle XIX, la creació i desaparició de filaes era un fet constant. Moltes agrupacions es formaven i es dissolien en poc temps, a vegades sense ni tan sols arribar a participar en les festes. Els problemes econòmics i la manca de compromís per part dels festers en actes com la Glòria també contribuïen a aquesta volatilitat. Per exemple, en 1909, el glorier de la Filà Estudiantes no es va presentar, fet que va provocar que perderen el torn d'antiguitat.
Les "Antigues" i altres filaes desaparegudes
Algunes filaes portaven el qualificatiu d'“antigues”, com l'Antiga Espanyola, la Primera i Segona Antiga Francesa, l'Antiga Veneciana, l'Antiga Anglesa i l'Antiga Asturiana. Aquesta última es creu que va esdevenir en la Filà Àngels, participant en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi el 1876. En el cas dels Asturians, han existit tres: l'actual Asturians, la Primera d'Asturians i l'Antiga Asturiana.
També hi ha filaes de certa fama que han desaparegut, com Capellans, Visigots, Granadins, Turcs i diverses de Mariners. La filà Capellans, pertanyent al bàndol cristià, ja existia abans de 1839 i va destacar per la seva participació en actes com la presa del castell. No obstant això, va desaparèixer definitivament el 24 de maig de 1905.
Les filaes de "Llana" i "Seda"
Les filaes del bàndol moro es dividien principalment en dos grups segons el material del seu vestit: llana i seda. Les de llana incloïen filaes numerades de la Primera a l'Onzena de Llana. En canvi, les de seda s'identificaven com a "Moros", com la Primera de Moros (Capas Encarnadas) o la Tercera de Moros (Seda Verda).
La Primera de Moros és una de les filaes més antigues documentades, ja existent l'any 1804. Malgrat la seua llarga trajectòria, va desaparéixer cap a 1842. La Tercera de Moros – Seda Verda, que es creu que va donar origen a les actuals Domingo Miques i Verds, també va tenir una trajectòria plena d'alts i baixos fins a la seua desaparició definitiva.
Teories i hipòtesis sobre filaes ferdudes
Els investigadors de la Festa, en moltes vegades, han de recórrer a teories per reconstruir el passat de filaes desaparegudes, ja que molts documents oficials s’han perdut o mai van existir. Per exemple, es teoritza que els Sultanes, ara Judíos, podrien haver sigut la Segona de Moros, ocupant el lloc entre les Capas Encarnadas i la Seda Verda.
Factors de desaparició
Les raons principals per les quals moltes filaes desapareixien inclouen problemes econòmics, falta de participació en actes claus com la Glòria i, en alguns casos, disputes internes o dificultats per mantenir el compromís dels membres. La complexitat de les festes, juntament amb les fluctuacions econòmiques, feia que la supervivència d'una filà fora una tasca complicada.