Les llibreries davant dels nous reptes

Quins canvis han ocorregut al voltant de les llibreries i que han repercutit directament en la feina dels llibreters?

Fa molts anys que sóc llibreter i formar part d'aquest gremi mai ha estat senzill, i ara menys que mai. Tot canvia, i la nostra situació a les llibreries no és la mateixa que abans, és a dir, en el moment de començar la vida professional; canvis, bons canvis i d’altres no tan agradables. Sempre és possible anar a la par dels temps, adaptar-se a ells, però és molt difícil de vegades.

A primeries de tindre la llibreria hi havia novetats, és clar. Açò, és una indústria i les màquines no poden parar, han de fer llibres perquè puguen vendre. Sí, doncs eixa és la proposta meravellosa, hi ha moltes vessants a l'altre costat del aparador. En un principi era relativament senzill controlar tot el que entrava, les novetats i sabíem que part d'esta producció editorial es quedaria com a fons a les prestatgeries de la llibreria. Així mateix podríem llegir molts dels recents arribats als nostres dominis i d’aquesta manera  aconsellar als possibles clients o compradors. Coneixíem als nostres clients i els seus gustos i els llibres podíem aguantar-los més a les baldes, resistint el pas del temps. El llibreter era vocacional (ja que este ofici si no t'agrada llegir, estàs mort), i els llibres bons que ens agradaven els aconsellava, ja que era una de les nostres llavors preferides a més de satisfactòria. En fi, teníem tot controlat: llibres, clients i com he dit abans teníem autèntica vocació

Doncs I ara què?

Hui en dia ser responsable d'una llibreria ja no és el d'abans, ha canviat moltíssim i està deixant de ser una llavor tan vocacional i s'està convertint en un treball mecanicista i empresarial on allò que fem es sembla més a un comerç merament expenedor d'un article o articles determinats. Les editorials ja no tenen en compte la seva tasca, sols els interessa aconseguir metres lineals d'estanteries eliminant als competidors. És un negoci com altre i així és com els grans grups mediàtics es comporten. La majoria dels llibres han d'eixir pels mitjans de comunicació per tindre repercussió, sobretot la televisió. Si no, no existeixen i el públic no es fa ressò. I com estes editorials formen part d'emporis que dominen totes les àrees mediàtiques, el cercle es tanca.

Els llibreters es passen tot el dia obrint caixes perquè hi ha un voluminós nombre de novetats. I les devolucions són també enormes i ràpides al temps, ja que si no la xicoteta liquiditat de què disposes es queda en res, d'ahí que les devolucions siga la feina més important d'una llibreria no donant temps als llibres a què tinguen una vida suficientment llarga a les estanteries per ser coneguts per al públic que s'acosta als nostres comerços. Al mateix temps, llegir les novetats es converteix en un maldecap o una tasca quasi impossible, ja que encara no has acabat el llibre que tens entre mans, aquest ja està obsolet perquè la reguitzell de novetat és més immensa que la de l'atur. I que dir d'eixos llibres que passen sense pena ni glòria per la llibreria sense tindre la mínima oportunitat, ja que ni vulguem i més important, no puguen assabentar-se de la immensa quantitat de llibres que eixen al mercat en poc de temps (novetats), no qualitat, a la que ens enfrontem.

La figura de l'editor ha sigut fonamental a l’esdevenir del món del llibre, ja que era ell i, possiblement s'ha equivocat moltes vegades, el que decidia el que era bo o tenia qualitat per a ser publicat i allò que no. Era un seleccionador. I hui que passa? Cadascú pot ser el seu editor i les publicacions personals han incrementat la publicació proporcionalment a la facilitat i a la seva poca qualitat. No és senzill escriure un llibre, la gent ha oblidat esta premissa fonamental a l'hora d'escriure. D'una part, l'autoedició, i d'altra la indústria editorial, la mala literatura abunda. I, com posar fre a esta bogeria? Difícil la qüestió. Els best-sellers són fonamentals en esta indústria tot al contrari a la qualitat que seria el més important.

Internet ho fa tot més senzill, és el que pensem la majoria dels mortals. Hem entrat al món de la rapidesa i de la immediatesa. Vull eixe llibre o vull publicar un llibre perquè crec que sóc molt bo i ho vull ja sense corregir. Ha de ser ja. La gent no t'espera. Prima la rapidesa. És clar que no ocorre en l'àmbit general i en quasi tota la gent, però sí en una gran majoria.

Les vendes per Internet estan apartant als llibreters clàssics i si vols seguir vivint d'açò has d'actualitzar-te i tindre la teva pàgina web o formar part d'alguna organització:
‘Todos tus libros’ –venda per Internet de la web del gremi de llibreters d'Espanya.
‘Bookshop.org’ –plataforma de venda en línia on els beneficis van a parar a les llibreries tradicionals, com una nova manera de competir als grans d'internet.

On quede jo com a llibreter?

Més dificultats i pitjors, ja que la llavor de recomanació ha quedat enfoscada davant el ventall de novetats a la que no donem abast. A més, esta societat a la qual denominem de la informació fa que tots estem o creguem estar informats de tot el que hem de comprar i malgrat que semble una contradicció en la societat de la informació, esdevé en estar menys informats que mai. La gent té al telèfon unes llistes que estan preparades per Internet o escodrinyen tots els indrets d'internet que fa que moltes vegades el client pense que sap més que els professionals, els quals procuren que es compre el millor fora de les recomanacions de la gent del màrqueting i marxandatge més preocupats pel compte d'explotació.

Tot depèn de la capacitat d'adaptació als nous temps per a fer rendible un negoci com és una llibreria que a la fi és un negoci. I per a subsistir ha de ser rendible. De nou i de sobte em pregunte: era eixa la meva idea del que havia d'esser una llibreria.? El temps ho dirà.

Per a finalitzar sols em queda dir que en estos temps d'incertesa i pandèmia, el millor amic dels llibres és el llibreter i les llibreries. Acosteu-vos a la vostra LLIBRERIA de barri i compreu o demaneu consell al vostre llibreter que de segur que no vos defraudarà.

El llibre com va dir Eco pertany a la mateixa categoria que la cullera. Una vegada inventat, no es pot fer res millor.

Aconseguiran els nous mitjans de venda de literatura rellevar al llibreter?