L’escriptor alcoià Manolo García guanya el 59º Certamen Literari Nacional de l’Ateneu Cultural i Mercantil d’ Onda
Fins el moment, aquest escriptor alcoià, ha autopublicat tres obres: dos poemaris (Galicia, un paseo poético: Poemas incrustados en fotografías i Un unicornio entre barrotes: Un poemario) i una novel·la (K: La última esperanza de la humanidad) .
L'obra guardonada ha sigut 'Colorfila', una experiència cromàtica en la que l'autor desenvolupa tot el que sent i li desperta un color concret.
Quan Manolo García era menut gaudia de l’escriptura, li agradava molt. Malgrat aquesta clara passió, al llarg de la seua vida, la feina li va impedir poder desenvolupar-la. García és ara funcionari prejubilat i el primer que va fer per omplir les moltes hores que fins aleshores li havia ocupat el treball, va ser seure i escriure. Així va ser com va omplir el buit que parar de treballar li va deixar.
Fins el moment, aquest escriptor alcoià, ha autopublicat tres obres: dos poemaris (Galicia, un paseo poético: Poemas incrustados en fotografías i Un unicornio entre barrotes: Un poemario) i una novel·la (K: La última esperanza de la humanidad) . També va començar a presentar algunes de les seues obres a concursos literaris: “Va ser una sorpresa quan em van telefonar per dir-me que havia guanyat el 59º Certamen Literari Nacional de l’Ateneu Cultural i Mercantil d’ Onda. Em va semblar una noticia meravellosa, perquè aquesta era la meta que m’havia posat”, assegura.
L’escriptor reconeix que no era la primera vegada que presentava aquesta obra, doncs quan la presenta i no guanya res, ell la torna a agafar i la millora, li canvia coses i quan considera que té més qualitat, la torna a presentar: “Guanyar un premi és una sensació molt bonica i és molt satisfactori i també et fa pensar que apuntes en la direcció correcta”.
Aquest premi ha consistit en 1000€ en metàl·lic i un plat de ceràmica fet per a l’ocasió, a més d’un diploma. L’obra guanyadora rep el nom de ‘Colorfila’ i és una experiència cromàtica: “Em vaig concentrar en un color i vaig fer una pluja d’idees i sensacions del que despertava en mi aquest color, després vaig agafar la llista i vaig intentar vestir-la de poesia”, explica l’autor. El poemari compta amb 450 versos.