L'escultor Peresejo

A partir d'eixe moment i fins 1950 va continuar creant escultures sobres temes mitològics, nus femenins, retrats, etc. Una de les seues obres, l'"Esclau", es troba actualment en la colecció de la Tate Modern, en Londres. L'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi conserva un dels estudis preparatoris que Peresejo va realitzar en escaiola a menor tamany de "l'Esclau".

L'Ajuntament d'Alcoi en la seua col·lecció d'art conserva quadres de Cabrera, destacant Mors in vita i Al Abismo. Per altra banda, a l'església de Sant Jordi, es pot admirar el mural que va fer on es representa la mort del cabdill àrab Al-Azraq (d'on prové la tradició que va donar peu a les festes de Moros i Cristians) i que van ser salvades durant la guerra gràcies a la intervenció de l'escultor alcoià Peresejo. Fa uns anys aquest mural va partir una restauració no falta de polèmica. Però un servidor de vostès, sense cap d'intenció de llevar-li mèrit a aquet home artista singular, dirà més: alguna que altra decisió política i democràtica i no de l'Espirit Sant faria que un dels fets importants ocorreguts al 1936 a l'església de San Jordi al començar la guerra, com dènou anys desprès en la fàbrica de les Mosques, fora determinat també per a entendre els fets.

I jo, abstret amb les meus cabdells i càbiles mentals, allà a la cantonada del jardí de la gota la leche, entre el que era el cinema Capitol i el Monterrey, mirant i pensant quant se executarà la sentència de la per a que els responsables del Patit Popular de l'Ajuntament d'Alcoi lleven la destrossa que feren en el jardí de la Rosaleda i, a la vegada, també per com de curtet que es queda el Googel per contar històries, doncs sempre la conten els que guanyen. Els vençuts si en queden, ressentits a més per no voler oblidar, no poden perdonar, ni ganes tampoc, i per açò no es faran cas mai els Catòlics, Apostòlics i Romans.

"Xe; quina casualitat! Per allà ve la Mari altra vegada! Quina alegria, i en Germà Llorca tu, que bona parella fan. Què feu tots dos per ací? Bon dia! Tant de temps sense vore's! Dos petons va! xurruc, xurruc... i ara, en una setmana dos vegades! Quina casualitat! Què feu passejant per la Milla de Oro?" - Vinga Paco no comences! (em diuen burlant-se socarronament)... que açò s'ha dit tota la vida l'Alameda! (i jo, com estava esperant-los, sinó de que!, els conteste ràpidament) "Tota la vostra poqueta vida serà! Quan jo tenia els vostres anys es deia avenida del hermano de eixa Pilar, prim@ de no se qui de la Ribera que va fundar una casa de....'La Sección Femenina'. Això Germà, gràcies, la que va arrasar amb els èxits que les dones havien aconseguit a la República!" (i els dic) "No sé perquè serà, però la Cospedal, l'Aguirre i la Soraia em recorden molt a ella i no precisament pel físic; encara que tenen una pinta de monges les tres que pa què!"...

..."Però vinga va, dis-me tu; com tens a les xiquetes?" Fadrines diu ella, una ja ha pres la comunió i tot (i pense, hòstia!, no saps tu l'alegria que em dones però al revés bonica! Estos salesians no deixaran fulla verda en Alcoi... merda!). "I a tu Germà, com et va l'ARAMULTIMEDIA" (i Germà em contesta) l'ARAMULTIMEDIA bé, bé! (llavors em pregunta) Com tens les lumbars? "Doncs, li dic, les tinc juntetes, juntetes, massa juntetes i últimament inversament proporcional a les dones... però des d'això del tsunami japonés que em trobe molt millor! Sí!" Quina casualitat home... (ell, que és molt cabal, comença a dir amb un somriure estrany)... veges que tindrà a veure el dolor de les teues lumbars amb el reventó de les centrals nuclears al Japó!! (i és que em coneix més que... Mariu la Rulleta, la mare que en va parir!) "No home no! (li torne a pegar la volta normalitzant-ho) és que teníem llavors també un anticicló que entrava per les Azores, i no sigues tan mal pensat, que encara eres massa jove!".

Escolta Xavier (ell ho pensa perquè abans s'ho havien parlat tots dos) i ella, explica perquè és la dona clar, i a més, perquè té, per les xiquetes, prou més relació amb les mares salesianes... i continua... estava en els gronxadors del parterre, per cert plens de cagallons de gos com a xoriços, (malo, pense, perill, zona nuclear, plutoni azul i blavero, amés en xoriços...) amb la mare d'una amigueta de la menuda i comentant comentat em diu com a filla que és d0una salesiana de tota la vida; "Mari vine ací, escolta'm, ¿a qué no sabes tú que ese busto de Adolfito Bernabeu el va fer el escultor Peresejooo"? ¿con mármol de Carraraaa? (i m'afegeix d'immediat la Mari tota rabiosa) ..que tu de xicon devies haver-lo conegut, per tant, sabria alguna cosa de qui va pagar el marbre eixe que varen portar d'Italia per al bust d'Adolfito que hi ha al Parterre, (perque el que no li quadrava gens ni miqueta qrea sentir un comentari de l'Escultor Peresejo en aquesta zona de peperos...) Què estrany no Xavier?... (i em dic a mi mateix: aquesta xiqueta, en tant que ha estudiat, encara no sap les voltes que pega el món xe!).

La veritat és que, com ja sabeu, ella és de la generació NI-NI: ni li agrada el PSOE, ni li agrada el PP, (i bé que fa la xica, fotre!). Fins i tot és de les ben educadetes perquè li arreplegava sempre la merda a la seua gossa abans de sacrificar-la clar, i m'agafa del braç dient-me: em vas vindre al cap tu bandolero!, pegant-me dos colps al pit amb el cap dels quatre dits de la mè dreta! (pense jo "juventut divino tessoro" ja, ja.) "I això?" (li pregunte).

Els dos em diuen alhora: a vore, com ho vas fer tan bé, encara que un poquet llarguet amb això del Tio Caram en L'ARAMULTIMEDIA, podies intentar, ja que estem, aclarir-nos alguna cosa de la teua relació amb Peresejo i el tal Adolfito; ja que la pija eixa no va saber posar en clar res de ningú del dos, només va saber mecionar això del marbre de Carraraaa? (que jo per tu ja ho sabia... i li dic) "T'ho diria per a donar-se olla, o to, que es el mateix i deuries saber ja que és l'esport de les pijes i si et molesta t'apartes!"

Però abans de res pacte amb ells la duració i, sobre tot, és que no puc fer-ho curtet val?; perquè cada dia que passa estic més espés li dic a ella: "i com Virilio, en el llibre que ha escrit Germà DICTADURAS DE VELOCIDAD, no