L'espiral positiva d'una via verda en condicions

La línia ferroviària entre Alcoi, Gandia i Iecla era una de les més importants de la Comunitat Valenciana i la que més mercaderies transportava, ja que ajunte algunes regions de Catalunya, Alcoi era l'altre focus d'indústria tèxtil i paperera d'Espanya a la fi del S.XIX i principis del XX. Molt es va invertir en aquesta via i en aquest ferrocarril -de tecnologia alemanya-, però amb la quasi desaparició de la indústria tèxtil a Alcoi, el ferrocarril també va desaparèixer i la via va quedar en desús en 1969. Alguns dels quals van veure aquest tren circular, afirmen que una persona caminant anava quasi més ràpid que el propi tren carregat de carbó. Sembla que el temps no haja avançat i l'administració haja abandonat aquesta via que tantes alegries va donar a les economies d'Alcoi, Gandia i Iecla. El passat 28 de setembre es va realitzar la "Ruta amb bici per la via verda d'Alcoi a Gandia", amb la finalitat de reivindicar millores per a aquesta via ferroviària en desús.

Aquesta marxa amb bicicleta, que es realitza des de 1999 de forma no consecutiva, ha servit perquè els 12 ajuntaments que tenen competència sobre algun tram d'aquesta via unisquen les seues forces amb l'objectiu de transformar aquesta antiga via en desús en via verda. D'una banda, el president del Club BTT Montcabrer de Cocentaina i organitzador d'aquesta marxa Pedro Sanchis va comentar que "es van inscriure unes 200 persones" i la va qualificar de "èxit un any més". D'altra banda, el regidor d'Esports de Cocentaina Saúl Botella i organitzador d'aquesta ruta un any més va destacar la "gran participació de xiquets", ja que "és important que des de xicotets s'involucren en aquestes marxes i amb el transport sostenible". Botella també es va centrar en la part més reivindicativa d'aquesta activitat que és el manifest que es va llegir a Beniarrés (Alacant), "on s'expliquen les activitats que cada municipi ha realitzat l'any anterior i es reivindica una millor conservació de l'antiga via".

Consorci d'Ajuntaments

Un dels aspectes que es reivindica és la unió de tots els ajuntaments. Aquesta unió va quedar clara anys arrere amb la presentació d'un Consorci, que és la part més important per a donar-li continuïtat a la vida de l'antiga via i planificar activitats futures amb la finalitat de convertir-la en via verda. En els 12 ajuntaments no es va aprovar i per tant no van poder seguir avant amb el projecte. Saúl Botella és molt clar: "Mentre el projecte no estiga totalment delimitat tant en recorregut, com els terrenys expropiats pels ajuntaments, el Ministeri de Medi ambient no ens subvencionarà el projecte". Realment el costós de l'inici de les activitats marcades en aquest Consorci és que "són 15 parts les que s'han d'entendre, com són els 12 ajuntaments, Diputació d'Alacant, Diputació de València i el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient".

Pedro Sanchís també va afegir que és molt difícil que tots els ajuntaments estiguen d'acord perquè "quan es va presentar el Consorci, molts dels alcaldes ja no estan actualment al capdavant dels seus ajuntaments".

Posar en marxa del Consorci suposaria millores principalment per dos motius. En primer lloc, per temes de seguretat, ja que en molts punts hi ha carreteres que creuen la via i no hi ha un camí alternatiu per a seguir el seu curs; com apuntava Botella "en total hi ha tres punts de l'antiga via on te la jugues cada vegada que vols creuar la carretera. Siga o no siga via verda, el Ministeri de Foment hauria d'invertir, ja que es tracta de la seguretat dels ciutadans". En segon lloc, es recuperaria el traçat original de la via del tren "Xixarra" i "a nivell cultural i històric seria molt important i atractiu per als turistes".

Auge del turisme

Altre aspecte important és l'augment del turisme rural i d'interior que la via portaria a l'interior de les províncies d'Alacant i València. El Coordinador d'activitats esportives a Alcoi i Secretari del grup municipal d'IU en l'Ajuntament Cristian Santiago va destacar que "pot ser molt beneficiós per a les comarques centrals, i és un valor afegit que li poden donar a aquesta antiga via fèrria en desús".

Per la seua banda, Saúl Botella coneix com és la relació entre la via i el turisme actualment: "Durant els mesos d'estiu, des dels municipis de Lorxa (Alacant) a Vilallonga (València), la via s'utilitza bastant i l'increment de turisme i l'economia en aquests llocs és alt".

Però la transformació d'aquesta antiga via fèrria en desús en via verda també té alguns punts negatius, sobretot per als veïns que tenen cases de camp a prop. En la teoria, segons Pedro Sanchis, "la gent sempre vol millores però, en la pràctica, si es feren realment millores, caldria 'molestar' a aquells que tenen cases de camp o algun terreny per on discorre la via. La gent s'acomoda i no volen que li toquen el que és seu".

Aquest és l'únic "però" que Sanchis li posa a la transformació en via verda, ja que pensa que "la gran majoria d'usuaris sí que estarien contents amb una via verda en condicions".

La gran majoria d'ajuntaments per on discorria aquesta important via, lluiten dia a dia perquè aquesta via ferroviària en desús tinga la categoria de via verda. Si aconsegueix, algun dia, ser via verda, arribarien les desitjades subvencions del Ministeri de Medi ambient que podrien millorar-la, i amb aquesta millora, gran quantitat de turistes amants de la muntanya s'acostarien i coneixerien les seues encantos. Si el turisme creix, l'economia també. Una espiral positiva, amb la qual guanyarien tots.

Segueix-me a Twitter: @Rubenet26