L’èxode urbà ajuda a Agres a recuperar població
A partir del 2017, quan van arribar a ser unes 500 persones, es va revertir la situació fins arribar a dia de hui a uns 600 habitants
Agres recupera nombre d'habitants des del 2017 i especialment com a conseqüència de la pandèmia. L'èxode urbà es produeix per la búsqueda de una major qualitat de vida, proximitat amb l'entorn natural i el contacte més humà i pròxim amb la resta de veïns i veïnes. Alguns busquen que els seus fills i filles vagen a l'escola rural, un espai més respectuós amb els ritmes de l'alumnat.
Als anys 80 la població d’Agres va arribar a tindre al voltant d’uns 1.000 habitants. Poc a poc i fins el 2017 la gent se’n va anar a les ciutats més grans, provocant eixe èxode rural que es va repetir a nombrosos pobles arreu de la comarca i també del territori nacional.
A partir del 2017, quan van arribar a ser unes 534 persones, i sobretot i especialment com a conseqüència de la pandèmia, eixa tendència a la baixa va anar revertint-se i va començar l’èxode urbà. Les persones van començar a buscar la qualitat de vida, un ritme menys accelerat que el que es viu a les ciutats i espais més pròxims a la natura. Buscaven eixir cap a fora i retrobar-se amb el medi natural, després d’haver estat tancats a pisos i cases de finestres menudes. Aquell confinament viscut al 2020 va ser el que principalment va canviar la tendència.
Actualment Agres té poc més de 600 habitants. Alguns d’ells vinguts d’altres zones de la Comunitat Valenciana o de grans urbes com Madrid. Patricia Izquierdo és un bon exemple d’este canvi d’estil de vida, abans vivia a Silla. Va triar Agres després de conèixer la seua escola rural. Una escola on conviuen xiquets i xiquetes de diferents edats en la mateixa aula i on els continguts s’adapten als seus ritmes i edats amb una atenció molt personalitzada: “Quan el nostre fill havia de començar l’escola vam començar a veure opcions i la d’ací ens va encantar. Se’n vam vindre ací per l’escola del xiquet. Primer vàrem vindre a provar i ja hem decidit quedar-se ací”. Izquiero explica que el canvi ha pogut ser possible gràcies a que ella teletreballa, des d’abans de la pandèmia, i que el seu home pot desplaçar-se amb facilitat.
Esta població plena de costeres ofereix tot tipus de serveis: farmàcia, tenda, consultori metge, panaderia, bar, piscina municipal, etc. A més el mercat que dos vegades a la setmana porta menjar fresc. Per a altres serveis, han de desplaçar-se a Muro, que és la població més pròxima. A banda del vehicle particular, també hi ha servei d’autobús i línia de tren.
El teletreball instaurat per la situació sanitària, també ha ajudat a que moltes famílies prenguen la decisió de traslladar-se a pobles més menuts. Busquen principalment la tranquil·litat, però també el contacte humà i pròxim amb els veïns, la menor presència de trànsit, els espais més oberts i lliures per als menuts sense riscos i el contacte amb l’entorn natural. En definitiva, la qualitat de vida que en una ciutat gran no hi ha.
També estan els qui han nascut i crescut al poble i no l’han volgut deixar o els qui després d’un temps fora, han volgut tornar. Mariola Antolí regenta el cafè-bar Sant Jaume i ha viscut i crescut al poble: “La nostra infància no la canviem per res. Hem sigut lliures i hem sigut educats en una escola pública rural, la qual té molts avantatges i de la que se sentim molt orgullosos. En l’adolescència no ens va faltar res i en l’edat adulta, com veieu, vivim a un poble viu, amb xiquets i on la qualitat de vida no la canviem per res”.
L’exemple d’Agres es repeteix a nombrosos pobles, que han guanyat amb la pandèmia l’augment en el nombre d’habitants.