Llegir-les

Llegir sempre m'ha resultat un plaer i, de fet, tinc una bona biblioteca a casa. Quan vaig descobrir i vaig començar a estudiar el feminisme. Hi havia títols que no podies deixar de llegir i autores d'obligada lectura.

Però també és cert que al llarg dels anys he anat descobrint joies que no sempre eren "best sellers" ni grans noms reconeguts als premis, però que quan els he llegit sempre m'han deixat molt bon gust a la ment.

Busque llibres escrits per dones i que parlen d'històries de dones. De dones corrents, no de reines o de princeses, que també n'hi ha algun, com l'últim premi planeta "Aquitania" que parla sobre la vida i els sofriments duna gran dona, Leonor d'Aquitània. Una duquessa que tenia més poder que el mateix rei de França i ho va fer valdre.

Però també hi ha d'altres d'històries anònimes que deixen marques al cor, com per exemple "Les ratlles de la vida" de Raquel Ricart Leal, o "Cuatro hermanas" de Jetta Carleton, o també el d’Edurne Portela "Mejor la ausencia".

Tampoc podem oblidar autores com Najat El Hachmi a qui li he llegit "L'últim patriarca" que em va regalar una amiga, Lidia Sandalinas, "Madre de Leche y miel" i ara estic amb "El lunes nos querrán".

Però potser un dels llibres que més m'han impactat és "Mujer en punto cero" de la recentment desapareguda Nawal El Saadawi. Una història real i sòrdida que ens porta als límits del dolor humà que pot patir una dona.

Tot això sense parlar de noms d'autores consagrades com Almudena Grandes, Rosa Montero, Alicia Gimenez Barlett, Gioconda Belli, Isabel Clara Simó i tantes altres. Totes elles expertes en contar històries de dones anònimes que han ajudat a construir amb el seu treball quotidià i amb el seu esforç, quasi sempre silenciat, el món que ara coneguem.
Històries de dones treballadores del camp, de les fàbriques, dones de la burgesia que aportaven punts de vista diferents i que, només per ser dones, en massa ocasions no eren tinguts en compte.

N'hi ha tantes d'autores que em podria perdre fent llistes de les quals m'han aportat coses importants. Kenizé Mourad em va ensenyar el que volia dir una catarsi col·lectiva. Lucía Etxebarría el que era un feminisme innovador. I aquesta dona la conec fa molts anys gràcies al regal duna altra amiga, Maite Garabieta.

Clarissa Pinkola Estés, el que són dones lliures i somniadores. Gemma Lienas amb els seus quaderns i altres llibres com l’últim "Drets fràgils" ens marca el camí per a reforçar un feminisme militant pels drets aconseguits per les dones i que ara mateix amb la pseudoteoria Queer ens mostren la seua feblesa que cal reforçar.

Carme Valls i Llobet amb el seu últim llibre "Mujeres invisibles para la medicina!" ens mostra com el negoci de la investigació mèdica sols ha estudiat sobre cossos considerats universals i que són els masculins, amb la qual cosa, les farmacèutiques no han investigat sobre cossos femenins els medicaments que prenem cada dia. I que poden tindre conseqüències diferents dels cossos d'homes i de dones. Paradoxalment només interessen els cossos de les dones al llarg de l'embaràs i de la lactància, just quan no poden prendre medicació.

Us convide a llegir llibres escrits per dones. I no perquè siga literatura femenina. No, per a res. És perquè les descobriu.

Perquè com en tot, han estat ocultades i ja toca fer veure que han estat, estan i estaran. Sols hem de buscar-les, llegir-les i gaudir-les