Llengua i Futbol

Fa uns dies, tafanejant per la denominada perversa xarxa social de Tuitter, vaig entropessar amb una piulada d’aquelles simpàtiques que alegren el dia i que, alhora, provoquen una reflexió profunda si la portem a comparacions.

L’equip de futbol més modest d’aquesta temporada que tindrà l’honor de participar per primera vegada en la seua història en la Champions League, el Sheriff Tiraspol, respon en català a un usuari del principat que, després de fer-li un like, assegurava no entendre res del que publicaven. Sí, heu escoltat bé, en català!

Cal a dir que aquest equip, fundat el 1997, té seu a l’autoproclamada república de Transnístria, a cavall entre Moldàvia i Ucraïna. També caldrà informar que, a Moldàvia (i Transnístria), es parla una llengua romànica, el romanés, però amb una particularitat: s’escriu en alfabet ciríl·lic. Amb totes aquestes dades, mirem amb certa enveja com aquest club humil gosa obrir-se al món i abraçar tot tipus d’aficionats respectant els seus respectius idiomes nadius. I ara ve la pregunta del milió: els nostres clubs, els que tenim més a prop, a la nostra comunitat, ho fan amb els seus propis aficionats? Analitzem exemples dels clubs que militen en l’elit del futbol estatal: Vila-real, València, Llevant i Elx.

L’associació Juga en valencià, que compta amb l’assessorament tècnic de la Plataforma per la Llengua, assegura que les mostres lingüístiques en valencià als seus propis aficionats són totalment residuals i escasses, quasi inexistents, tot i que ciutats com Vila-real és un indret de clar predomini valencianoparlant. Al web del València CF destaca un lema: “Amunt”, l’única paraula en valencià que podem trobar-hi. Cap possibilitat de traduir, ni molt menys d’adreçar-se als seus aficionats en una de les llengües oficials de la Comunitat. Del nostre Alcoyano, haurem d’acudir a les xarxes socials (no al web) per observar piulades i publicacions en totes dues llengües. Bé, almenys alguna cosa hi fem al respecte, els alcoians.

         Evidentment, ho estem fent de pena! Recorde quan la temporada passada el Cadis CF visitava l’estadi Martínez Valero d’Elx i s’adreçava als aficionats locals en un perfecte valencià i ens sorprenia gratament, tot i que de seguida aquesta actitud original del club andalús alçà polseguera entre els més ordinaris i cavernícoles fatxendes. O un altre exemple que ens ridiculitza: tot el web del Barça està disponible en català, els jugadors del Barça aprenen català i, fins i tot l’actual Ansu Fati, va anunciar abans del partit que tornava als terrenys de joc en català. Què hi passa ací, doncs?

         Amb tot, caldrà analitzar les actituds lingüístiques provinents de fora i, sobretot de dins, respecte a les nostres dues llengües oficials, ço és, valencià i castellà. Si nosaltres, els valencians, manifestem autoodi a la primera d’elles, és a dir, quan ens avergonyim de la llengua materna (normalment minoritzada) i l’abandonem perquè la considerem un obstacle, també rebutgem el concepte de lleialtat lingüística. És en aquests casos quan s’obri un ventall de prejudicis lingüístics que porten a molts parlants a abandonar-la. És per això que reclamem, els aficionats fidels als nostres clubs valencians, el dret a comunicar-nos amb ells en les dues llengües, sense por al rebuig perquè el futbol és un món molt mediàtic i una plataforma de difusió molt poderosa que dignificaria la nostra benvolguda llengua valenciana.

Ivan Gisbert López